No és aquesta la qüestió que ens hem de plantejar
davant del debat que circula en els medis?
Si l’altre es convertís realment en el meu germà,
potser jo podria posar en qüestió la fe que el fa viure?
podria burlar-me, d’una manera o altra, de les seves creences?
Si l’altre es convertís realment en el meu germà,
potser jo podria parlar de llibertat sense viure el respecte?
Si l’altre es convertís realment en el meu germà,
potser jo podria rebutjar-lo amb actes de violència
contra la seva persona o contra els seus béns?
Si l’altre es convertís realment en el meu germà,
potser jo podria permetre’m parlar-ne negativament
a la seva esquena?
podria fins i tot permetre’m destruir la seva intimitat?
Si l’altre es convertís realment en el meu germà,
jo el podria trobar de debò,
podríem parlar senzillament, fins i tot sense estar d’acord en tot.
Si l’altre es convertís realment en el meu germà,
el seu encontre em faria créixer;
i estic segur que ell també creixeria.
Si l’altre es convertís realment en el meu germà,
podríem mirar-nos fit a fit
i un autèntic somriure il·luminaria els nostres rostres.
Si l’altre es convertís realment en el meu germà,
quin món tan apassionant podríem construir!
Vincent Landel, s.c.j. és l’arquebisbe de Rabat.
Marroquí d’ascendència francesa, és el president
de la Conferència Episcopal de la Regió Nord d’Àfrica (CERNA).
És un home senzill.
EiV. 96-97 – L’Església al Magrib
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada