dormiré a la vostra mà.
Al clot del vostre palmell
m’abandonaré
arraulit com un infant.
Abocaré en vós els meus neguits,
la meva fatiga i la meva solitud,
i, també, l’angoixa
i la misèria del món.
I vós, vós m’assossegareu,
em bressolareu.
La meva orella sentirà
els batecs del vostre cor
en les venes del vostre dit.
Jo dormiré en vós
i em desvetllaré renovellat.
Amb els ulls purificats,
veuré el que ja no veia prou:
L’amor vostre que belluga
dins del cor dels homes d’avui.
El vostre amor a punt de renéixer
a l’alba d’aquest Dia
per tornar a salvar-nos un altre cop.
Pare, aquesta nit,
dormiré a les vostres mans.
ANDRÉ REDOUIN, 1994
EiV. 88 – Comunió i dissentiment
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada