Mort i Resurrecció

Jo crec, sí, que un dia, el vostre dia,
oh Déu meu, vindré cap a vós,
amb els meus passos vacil·lants,
amb totes les meves llàgrimes a les mans i
amb aquest cor meravellós que ens heu donat,
aquest cor massa gran per a nosaltres,
ja que està fet per a Vós…

Un dia jo vindré i
vós llegireu en el meu rostre
tota la misèria, tots els combats, tots els fracassos
dels camins de la llibertat, i
vós veureu el meu pecat.
Però jo sé, oh Déu meu, que el pecat no és greu
quan hom és davant vostre.
És davant els homes que hom se sent humiliat,
però davant vostre és meravellós trobar-se tan pobre,
perquè s’és tan estimat!

Un dia, el vostre dia, oh Déu meu, ,jo vindré cap a vós;
i, en la formidable explosió de la meva resurrecció,
jo per últim sabré
que la tendresa sou vós,
que la meva llibertat, també, sou vós.

Jo vindré cap a vós, oh Déu meu, i
vós em donareu el vostre rostre.
Jo vindré cap a vós amb el meu somni més foll:
Portar-vos el món als meus braços.
Jo vindré cap a vós i cridaré a plena veu
tota la veritat de la vida sobre la terra.
Jo us diré amb veu forta que surt del fondo dels temps:
“Pare! He intentat ser un home, i sóc el vostre fill!”.

JACQUES LECLERQ (segle XX)

EiV. 103-104 – Encarar el final d’una etapa vital