Dibuixa’m el sol

Tu hi veus! Jo no hi veig…
Tu hi sents! Jo no hi sento…
Aleshores, sisplau,
amb les teves mans dins les meves,
dibuixa’m el sol que sento tan càlid
i que jo no conec.
La flor tan olorosa
de la qual només conec el perfum.
Explica’m el món on vius tu,
on visc jo; i que no comprenc pas.
Ajuda’m a no restar sol
en el meu silenci i dins la nit.
Sisplau, -i només si et plau-
sigues el meu amic.

ROMUALD acompanyant de sordmuts cecs.

“Quelqu’n parmi nous”. PRADÓ.

EiV. 95 – El do del perdó