PERDONA’M SENYOR
“Els vostres pecats són com l’escarlata,
però podrien ser blancs com la neu...” Is 1, 10.16-20
Ens diem a nosaltres mateixos que
no tenim pecats. Preferim parlar d’errors, equivocacions, febleses,
limitacions, imperfeccions...
Se’ns fa difícil parlar del
pecat, ironitzem, ens en riem... Potser perquè parlar del pecat suposaria
acceptar i reconèixer que la nostra vida cal ser viscuda com una història
d’amor vers els altres i vers Déu i que moltes vegades (masses vegades?) optem
per l’egoisme pur i dur!
Senyor, tinc el cor eixut.
El meu pecat, el meu rebuig a
acceptar-te com a Déu d’amor, la meva violència vers els altres o la meva
indiferència davant el seu dolor em corseca i, quan sóc conscient,
m’entristeix. Ajuda’m a creure i confiar que el teu amor és prou fort per
destruir el meu pecat i el meu egoisme. Perdona’m Senyor.
(D’un whatssap del V.G)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada