Senyor, baixa abans no es mori el meu fill! (Jo 4,43-54)
Quan la vida se’ns complica fins a l’extrem, quan veus patir els qui
estimes, quan no saps què fer, ni què dir... el sentiment de solitud és
aclaparador, com aïllat, impotent...sents que se’t menja per dins!
Ens aquestes situacions, però, quan la desesperança i el desànim fan niu
dins el teu cor, existeix un alternativa: atansar-ser prop del Crist, mirar-lo
als ulls i, sense por, demanar el seu ajut,
Senyor, et necessito.
Necessito que vinguis a casa meva, a la meva vida.
Només la teva presència durà, a mi i als qui estimo, esperança i vida.
(D’un whatssap del V.G)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada