GRÀCIES,
SENYOR
“...estava perdut i l'hem retrobat.” Lc 15, 1-3.11-32
Oblidem allò més essencial i posem tot el nostre esforç i desig en
posseir les coses i dominar els altres.
Reduïm la tendresa en proporció a la mesura del nostre egoisme. Deixem
de banda la fraternitat i ens lliguem de mans i peus per tot allò que ens fa
mesquins. Sembla que ens manca un nord, un horitzó vers el qual avançar.
T’agraeixo, Senyor, perquè sempre em tractes amb tendresa i respecte.
T’agraeixo la misericòrdia amb la qual sempre m’has acollit.
T’agraeixo la bondat per la qual em dones cada dia noves oportunitats i,
naixent de nou, t’agraeixo l’abraçada que em dones i amb la qual em contagies
la teva pròpia Vida Nova.
(D’un whatssap del V.G)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada