Seguir al Crist, adherir-nos a la
seva persona i missatge, és com passar de la foscor a la llum. És deixar enrere
la por, el neguit, l’angoixa, el pecat, l’ansietat...; és deixar enrere el pes
feixuc i aclaparador del sentir-se culpable per tal de sentir-se acollit i
abraçat per un amor immens, lluminós, alliberador.
És la teva llum, oh Crist, la que atia, dins meu,
el foc de l’Esperança. És la teva llum la que em pot guiar enmig de la confusió
del meu viure. És la teva llum, Senyor, la que em fa confiar, fins hi tot, si
les coses van mal dades.
(D’un whatssap del V.G)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada