Un pobre pagès que tornava de mercat ben avançada la nit, va descobrir de sobte que no duia llibre d'oracions. Es trobava al bell mig del bosc i se li havia sortit una roda de carro. Estava molt afligit només de pensar que aquell dia no podria recitar les seves oracions.
Aleshores se li va acudir de pregar de la manera següent: “He estat molt estúpid, Senyor, en sortir de casa aquest matí sense el meu llibre d'oracions; perquè, com que tinc tan poca memòria, ara no sóc capaç de recitar sense el llibre una sola pregària. Per tant, faré una cosa: recitaré cinc vegades l'alfabet molt a poc a poc, i tu, que coneixes totes les oracions, aniràs ajuntant les lletres per formar les pregàries que jo sóc incapaç de recordar.”
I el Senyor digué als seus àngels: “De totes les oracions que he escoltat avui, sens dubte, aquesta és la millor, perquè ha brollat d'un cor senzill i sincer.”
ANTHONY DE Mello, sj. La pregària de la granota 1. Editorial Claret)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada