L'ORDRE DEL REI

Un rei va ordenar que fossin expulsats del seu regne tots els captaires i estrangers. No suportava veure'ls en els seus carrers. Des d'aquell dia, tots els seus súbdits haurien de portar marcat al braç un nombre per ser reconeguts com a ciutadans del regne. L'ordre es va complir estrictament i en unes setmanes ja no quedaven estrangers ni captaires.

Un dia el rei va sortir a fer una passejada a cavall pel camp. Però una gran tempesta el va sorprendre i el seu cavall es va espantar amb un tro. Va començar a córrer sense control i el rei no va poder fer res per aturar-lo. Plovia amb força i el cavall seguia corrent sense parar, fins que arribats a una tanca, el cavall la saltar i el rei va caure en un bassal ple de fang quedant inconscient.

Va passar la tempesta i va sortir el sol. El rei seguia estirat a terra sense recobrar el coneixement. Va donar la casualitat que uns guardians seus passaven per allà de patrulla, i al veure-li tirat a terra, van anar a veure què li passava. Estava brut i tacat de fang. Van intentar despertar-lo però no van poder.

Per als guardians no hi havia dubte, era un captaire fugitiu que estava borratxo com una cuba. Els sabien reconèixer a simple vista. I a sobre era estranger perquè no portava cap marca al braç. Així que el van portar arrossegant fins a la frontera del regne i el van llançar allà fora.

Quan el rei es va despertar no sabia on era. Però aviat es va donar compte que estava fora del seu regne. Va anar indignat a la frontera per entrar i demanar explicacions del que havia passat. Però els guardians, al veure’l veuen tan brut, el van fer fora a puntades de peu. Ell deia una vegada i una altra que era el rei que allò era intolerable. No obstant això els guardians no li van fer cas, i fent-li burla li van dir:

- A sobre de captaire estranger estàs boig. El nostre rei no vol gent com vosaltres i llançant-li diverses pedres li cridaven- 'Ves-te’n d'aquí! -

El rei va començar a plorar amargament. Havia caigut en la seva pròpia trampa. Ara, allà on fos, sempre seria un captaire i un estranger

PROPOSTES DE REFLEXIÓ

1. Quina va ser l'ordre del rei i per quin motiu la va donar?
2. Què li va passar al rei quan va sortir a passejar a cavall?
3. Per què els guàrdies de la patrulla van tractar al rei d'aquesta manera? 
4. Què va fer el rei al veure fora del seu regne? Per què va acabar plorant?
5. Sabries explicar el que són els prejudicis? Podries posar varis exemples pràctics?
6. Sols jutjar les persones per la seva aparença externa abans de conèixer-les de veritat?
7. Medita aquesta frase: «en la varietat hi ha la riquesa». Fes-ne pregària.

Estimar els enemics Lc 6, 27-36 (Mt 5,38-48)

»Però a vosaltres que escolteu, jo us dic: Estimeu els vostres enemics, feu bé als qui us odien, beneïu els qui us maleeixen, pregueu pels qui us calumnien. Si algú et pega en una galta, para-li també l'altra, i si et vol prendre el mantell, no li neguis el vestit. Dóna a tothom qui et demana, i no reclamis res al qui et pren allò que és teu. Tracteu els altres tal com voleu que ells us tractin. Si estimeu els qui us estimen, qui us ho ha d'agrair? També els pecadors estimen aquells qui els estimen! I si feu bé als qui us en fan, qui us ho ha d'agrair? També ho fan els pecadors! I si feu préstecs als qui espereu que us donaran alguna cosa, qui us ho ha d'agrair? També els pecadors fan préstecs als pecadors, si saben que en trauran un guany.

»Però vosaltres, estimeu els vostres enemics, feu bé i presteu sense esperar res a canvi: llavors serà gran la vostra recompensa, i sereu fills de l'Altíssim, que és bo amb els desagraïts i amb els dolents.

»Sigueu misericordiosos com ho és el vostre Pare.