EL MIRACLE DE TIKAI

Hi havia una vegada un poble anomenat Tikai on tots els seus habitants eren molt pobres però vivien feliços. Una nit va ploure tant que el corrent del riu va créixer i es va emportar una casa del poble. La família que hi vivia es va poder salvar però es va quedar al carrer i sense res. L'aigua s’ho havia endut tot. L'endemà tots es lamentaven del que havia passat. Ràpidament hi va haver una persona que els va acollir a casa seva fins que trobessin un nou lloc on viure encara que tenien ho difícil.
Tots estaven molt entristits. Aquella nit un dels veïns no podia dormir pensant com podria ajudar-los. Però era tan pobre que no sabia com. Fins que va tenir una idea. Es va aixecar ràpidament del llit, es va vestir com va poder i va arrencar quatre maons de casa. Els va posar en una bossa, i aprofitant la foscor de la nit per no ser vist, va anar a deixar-los davant de la casa on estava acollida aquella família.
Al matí següent, quan va sortir el sol, només se sentia una paraula als carrers de Tikai: «Miracle!». Una i altra vegada no deixava de repetir-se en boca de tothom. I és que, davant de la casa on hi havia la família acollida, van aparèixer munts de maons, de bigues, de teules, de rajoles, de rajoles, de portes i finestres, i no només això, també hi havia llits, taules, cadires , armaris. O sigui, tot el necessari per fer una nova casa.
Ningú s'explicava el que veien els seus ulls. Però la veritat era que n'hi havia prou fer una mirada a tot el poble per adonar-se del que havia passat. En totes les cases faltava alguna cosa. Aquella nit se'ls havia ocorregut a tots la mateixa idea: compartir una mica de casa amb aquella família. I per a sorpresa de tots, havien aconseguit solucionar el problema. Ara, amb gran festa, es van posar mans a l'obra i van construir la casa en lloc segur.
El poble de Tikai havia fet realitat el més gran dels miracles, el de la Solidaritat.

PROPOSTES DE REFLEXIÓ

1. Quin problema va tenir una de les famílies de Tikai?
2. Què li va ocórrer a un dels veïns del poble per ajudar a aquesta família?
3. Per què cridaven tots la paraula «miracle» quan es va fer de dia?
4. Com va poder fer realitat el miracle de Tikai? Per què creus que van actuar així?
5. Quins problemes del món es solucionarien ràpidament si to¬dos ens comportéssim com els habitants de Tikai?
6. Quins són els principals enemics de la solidaritat?
7. Sou solidaris entre vosaltres? Quan?

Primera multiplicació dels pans Mt 14,13-20 (Mc 6,32-44; Lc 9,10-17; Jn 6,1-13)
Quan Jesús va rebre la notícia, se n'anà d'allí en una barca tot sol cap a un lloc despoblat. Així que la gent ho va saber, el seguiren a peu des de les seves poblacions. Quan desembarcà, veié una gran gentada, se'n compadí i va curar els seus malalts.
Arribat el capvespre, els deixebles s'acostaren a dir-li:
--Aquest lloc és despoblat i ja s'ha fet tard. Acomiada la gent, i que vagin als pobles a comprar-se menjar.
Però Jesús els respongué:
--No cal que hi vagin. Doneu-los menjar vosaltres mateixos.
Ells li diuen:
--Aquí només tenim cinc pans i dos peixos.
Ell els digué:
--Porteu-me'ls aquí.
Llavors va manar que la gent s'assegués a l'herba, prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, digué la benedicció, partí els pans, els donà als seus deixebles, i ells els donaren a la gent. Tots en van menjar i quedaren saciat