EL SECRET DEL GLOBUS

Un dia Déu va posar un globus a la terra perquè tots els que volguessin pujar al cel a veure’l poguessin fer-ho. El globus era enorme i hi podien cabre fins a cent persones. Van ser molts els grups que van voler pujar-hi. Es van formar llargues cues. Però quan el globus era ple de persones llestes per volar, no hi havia manera que el globus s’aixequés del sòl.

Per més intents que feien per aixecar-lo no tenien cap èxit. Ho van provar tot; des d’omplir el globus amb aire molt calent o desprendre’s de tot pes inútil, fins a donar salts per impulsar-lo, però no hi va haver manera. Fins i tot amb una sola persona pujada en ell, no hi havia manera de fer-ho volar.

Van ser tants els grups de persones que ho van intentar sense aconseguir-ho, que al final, tots van pensar que aquell globus no funcionava. Fins que va arribar un nou grup que només pujar-hi, van pujar al cel amb la velocitat d'un llamp. Això va deixar perplexos i admirats a tots.

Quan van baixar de veure Déu, altres grups van tornar a intentar pujar, però el globus no es va aixecar ni un pam de terra. Una altra vegada havia deixat de funcionar. Ràpidament van anar a preguntar al grup de persones que havia aconseguit pujar al cel què és el que havien fet perquè el globus funcionés. I ells van respondre:

- L'únic que hem fet ha estat estimar com a germans. Aleshores el globus ha pujat com un coet cap al cel.

Des d'aquest moment, tots els grups de persones que volien anar al cel per veure Déu s'havien d'estimar com a germans. Només així el globus podia funcionar.

PROPOSTES DE REFLEXIÓ

1. Per què pensaven tots que el globus no funcionava? ¿Quantes coses van intentar per fer-ho volar?
2. Amb quin grup de persones si va funcionar? Per què?
3. Funcionaria el globus si el vostre grup es pugés a ell?
4. Què és el que ha de caracteritzar un grup de cristians?
5. Quines coses no haurien de caracteritzar mai a un grup de seguidors de Jesús?

Estimar és la plenitud de la Llei. Rm 13,8-10

No quedeu a deure res a ningú, si no és l'amor que us deveu els uns als altres. Qui estima els altres ha complert plenament la Llei. No cometre adulteri, no matar, no robar, no desitjar allò que és d'un altre, i qualsevol altre manament, tots es resumeixen en això: Estima els altres com a tu mateix. Qui estima, no fa cap mal als altres. Estimar és la plenitud de la Llei.