Només Déu

Només Déu pot donar la fe,
només tu pots donar testimoni.
Només Déu pot donar l'esperança,
però tu pots retornar-la al teu germà.
Només Déu pot donar l'amor,
però tu pots ensenyar a estimar.
Només Déu pot donar la pau,
però tu pots sembrar la unió.
Només Déu és el camí,
però tu pots assenyalar-lo als altres.
Només Déu és la llum,
però tu pots fer que brilli als ulls de tots.
Només Déu pot fer allò que sembla impossible,
però tu pots fer allò que és possible.
Només Déu no necessita ningú
però prefereix comptar amb tu.
(Catequesi d'infants, Lestonnac 2012-13)

PREGÀRIA INICI DE CURS LESTONNAC CURS 2012-2013

Senyor Jesús:

De nou estem davant teu obrint la porta del nou curs.

Ens has donat uns professors i professores. Gràcies.

També ens has donat uns companys i companyes. Gràcies

Cal que seguim junts el camí que et té a Tu com a fita.

Ens has posat junts.

Però saps prou bé que no seré pas jo, tot sol, qui faci que tots caminem.

Jo sol no sóc pas ningú per a fer-ho.

Únicament ho pots fer tu.

Jo tan sols puc oferir-te els meus ulls,

amb ells pots mostrar la teva llum.

Puc oferir-te les meves orelles,

per a escoltar junts les seves coses, preocupacions, alegries, il·lusions !

Puc oferir-te també, si vols, les meves mans

per a agafar-los i tibar-los quan es cansin de seguir el camí.

Si la necessites, també et cedeixo la meva boca

perquè els diguis... els diguis el que vulguis, Senyor.

Definitivament et dono tot el meu jo.

Però no facis de mi un científic de la fe.

Fes-me, més aviat, un veritable amic seu,

i així seré també més amic teu.

Que vegin que jo t’estimo.

Que vegin que sóc feliç estimant-te.

Que vegin que tinc necessitat de tu.

Fes que prediqui més amb l’exemple

que no pas amb paraules i frases.

Tan sols et puc dir, com sant Francesc,

que facis de mi un instrument de la teva pau.

Sí, Senyor, em poso com a instrument,

perquè puguis treballar la fe

d’aquests que durant tot el curs formaran part de la meva comunitat.

I fes que tots junts construïm una escola millor.

AMOR - 9

AMOR

Amor és la porta entrebadada, amb les finestres de bat a bat,

és el vent que s’atorbona

és el crit de la immensitat, i el murmuri de Déu,

que inviten a deixar la teva casa closa

per anar vers un altre que has volgut curullar amb la vida,

perquè l’estimes i el vols estimar.

Estimar és voler l’altre lliure, i no pas seduir-lo,

i afranquir-lo de lligams, si resta presoner,

perquè també ell pugui dir “t’estimo”.

Estimar és voler amb totes les forces el bé de l’altre abans i tot del teu,

i fer-ho tot perquè l’estimat creixi i s’esbadelli,

esdevenint cada dia l’home o la dona que has d’ésser

i no pas el que tu vols modelar a la imatge dels teus somnis.

Estimar és creure en l’altre i fer-li confiança,

creure en les seves forces ocultes, en la vida que l’habita,

i, tant se val les pedres que calgui sollevar per aplanar la senda,

és decidir de seguir coratjosament els viaranys del temps,

no pas per cent dies, ni mil, ni deu mil,

sinó per un pelegrinatge que no s’acaba mai, car dura per sempre.

Estimar és acceptar de patir, de morir a si mateix, per viure i fer viure,

puix qui pot per un altre oblidar-se sens patir.

I qui pot renunciar a viure per a si mateix,

Sense que mori en ell quelcom de seu?

Estimar és tot això i més encara,

que estimar és obrir-te a l’Amor Infinit, és deixar-te estimar,

i, transparent a a aquest amor que et ve, sense faltar-te mai,

és permetre a Déu d’estimar aquell qui tu,

lliurement, decideixes d’amar.

Paraules d’amor, Michael Quoist

ESCOLTAR - LA BÍBLIA

Aquest any els Reis m’han portat un llibre que és com una biblioteca. De fet no és un llibre sinó que en són 73 repartits en l’Antic Testament i  el Nou Testament. Aquesta col·lecció de llibres és LA BÍBLIA.

A L’Antic Testament hi ha 46 llibres que ens parlen de la història del Poble de Déu.

Al Nou Testament hi ha escrits dels primers cristians en els que ens expliquen el que deia i feia Jesús i com els apòstols van seguir predicant l’Evangeli  per tot el món tal com Jesús els va demanar que fessin abans de morir.

Els pares m’han explicat que no és un llibre per estudiar, sinó que el que hem de fer és llegir-lo amb fe, com si fos una llarga conversa entre Déu i el homes .

Quan la llegeixo jo sóc el personatge protagonista i sóc jo qui està parlant o escoltant Déu. Imagino que aquella situació m’està passant a mi, ara i avui i procuro treure’n una lliçó. Normalment em costa una  mica i els pares o els catequistes m’ajuden.

Si voleu farem una mica de resum dels relats que siguin més clars d’entendre i que ens puguin servir a tots per saber què vol Déu de nosaltres i així tot junt podrem pregar i dir-li si li volem fer cas o no.

Senyor, tal com van fer el homes que van escriure aquest llibre tan important, volem escoltar-te i parlar amb tu. Ajuda’ns a estar atents a les teves paraules i a voler-te seguir sempre.  

VIDA - PREGÀRIA PER VIURE UNITS

Pare,

tu ens vares dir que estiguéssim units,

però nosaltres no ho vàrem entendre i

encara no ho hem entès.

Moltes vegades volem fer la nostra.

Som egoistes i els altres ens fan nosa.

Som creguts i orgullosos i els altres ens hi sobren.

Som individualistes i ens agrada anar sols.

Avui et demanem

que ens ajudis a viure units,

a saber comptar amb l'altre,

a no fer les coses sols,

a compartir-ho tot.

D'un llibret de pregària del CIJAC.

VIDA - MENJAR SOPES AMB FORQUILLA

- Però, petita, què estàs fent?

- Menjo zopetes.

- Tu soleta i amb la forquilla?

- Zí, oi que és xuli? Ja zóc molt gran!

- Que no veus que així no acabaràs mai!

- Éz veritat. Ze m’ezcapa tota pelz foratz!

- Per menjar carn i patates ja està bé la forquilla, però per la sopa necessites la cullera.

- És clar! Que llezt que etz germanet.

- Té la cullera bonica i disfruta del dinar.

A vegades ens sentim com la nena de la sopa; les coses se’ns escapen i no sabem com aprofitar més el que tenim. La solució podria ser canviar de manera de fer, d’actitud; estar més atents, posar-hi més ganes, esforçar-nos i no tenir mandra. ... No mengem sopa amb forquilla!

Visquem la vida amb intensitat i no deixem que les coses importants ens passin de llarg. Estiguem sempre atents i amb actitud d’estimar, de comprendre, i de col·laborar.

Jesús tu ets el nostre model, ajuda’ns.    

VIDA - L’UNIVERS, ORDRE I BELLESA

Des que era molt petiteta els avis em portaven a la muntanya la nit de Sant Llorenç per poder veure la pluja d’estels o llàgrimes de Sant Llorenç.

Com que estàvem al poble ens era molt fàcil trobar un lloc on la llum artificial no ens impedís veure l’espectacle. Alguns anys ens trobàvem que el cel era ple de núvols i no podíem veure’n cap.

Aquest any també hem anat a la recerca dels estels caiguts i n’hem pogut veure força. Ha estat fantàstic, com sempre!

Ara que sóc una mica més gran i m’agrada saber el perquè de les coses, he buscat informació d’aquest fenomen astronòmic i he quedat bocabadada amb el que he llegit.

Sempre que em parlen o llegeixo sobre l’univers em venen al cap moltes preguntes: Com és possible que hi hagi un ordre tan perfecte en un espai tan immens? Com és que cada any, cada més, cada dia es repeteixen els mateixos moviments, les mateixes coses? La terra gira i apareix el sol, passen unes hores i el sol es deixa de veure. Després de l’estiu arriba la tardor, després de l’hivern , la primavera, .... i així amb tot el que fa a l’univers.

I per molt que pregunti, la resposta sempre acaba sent la mateixa: És un misteri, és cosa de Déu Pare. Els homes estudiem els fenòmens i els contemplem, els vivim i els gaudim, però no els controlem, no estan a les nostres mans.

Pare, gràcies perquè ens has donat una vida plena d’ordre i de bellesa. Que sapiguem viure-la i gaudir-ne cada dia, cada hora, cada moment.