Puja al cim

Puja al cim
de cada muntanya,
escala les roques
que s'interposin en el teu camí.
Travessa cada tempesta
i no oblidis mai
l'horitzó on vols arribar.

No miris enrere:
el camí és el que et fa
i ets tu qui fa el camí.

Estima
tots i cadascun dels rostres
que t'han ensenyat les rutes
per on et podies estimbar i, també,
les fites que sacien la teva ànima.

Estima les ferides als peus
i els anys que t'has sentit perdut.
Tot, en tu, serà transformat
si ho aculls com el que és:
vida!

Hi ha un lloc, Tot-Amor,
en els paisatges que et dóna la terra,
espais infinits de llibertat i tendresa
que viuen en la fondària
de la teva ànima.

Francesc Grané

Goigs a sant Roc (Plaça Nova de Barcelona)

Tal es vostra Santedat,
Sant Roch Princep de excellencia;
que os ha dada potestàt
de curar de Pestilencia.

Foreu de molt alt Llinatge,
y Senyor de Montpellèr,
dirigint vostre viatge,
servint al Deu verdader:
Y foreu de ell tant amàt,
com ho diu la experiencia.
...
Servì à tohom de gran prova
lo que à las horas passà:
que sols en la Plaça Nova
tal malaltia no entrà:
Perque en Vos ha confiàt
en tal mal, y en tal dolencia.

Puix tenim tal Advocàt,
fent dels pecats penitencia;
serèm per ell deslliuràts
del contagi, y pestilencia.

Ajudeu-me a trobar el meu lloc en l’obra de la creació

Senyor! Avui us demano perdó
pels llocs que quedaran buits en l’obra de la Creació.
per les necessitats creades artificialment;
pels talents que mai no es podran desenrotllar
per culpa dels homes i de la societat;
pels innombrables treballadors, fills Vostres,
que mai no arribaran allà on Vós volíeu que arribessin;
per la meva falta d’entusiasme en cercar sempre la Vostra voluntat;
per al meva falta de generositat a correspondre a ella amb tota fidelitat.

Senyor! Us agraeixo
els dons que m’heu donat,
les possibilitats físiques i intel·lectuals amb què m’heu enriquit,
l’educació que he rebut,
les facilitats que he trobat per a escollir la professió convenient.

Senyor! Feu-me dòcil, perquè, deixant-me guiar per Vós a través dels esdeveniments,
invitat per les autèntiques necessitats dels meus germans,
descobreixi:
el lloc en qual Vós m’espereu
el paper que Vós voleu que jo representi,
amb el meu treball, en l’obra de la Creació.

Michel Quoist

On hi ha ...

On hi ha caritat i saviesa,
allà no hi ha por ni ignorància.

On hi ha paciència i humilitat,
allà no hi ha ira ni torbació.

On hi ha pobresa amb alegria,
allà no hi ha cobdícia ni avarícia.

On hi ha assossec i meditació,
allà no hi ha neguit ni vagància.

On hi ha temor del Senyor a custodiar el seu atri,
allà l’enemic no pot tenir lloc per entrar-hi.

On hi ha misericòrdia i discerniment,
allà no hi ha superficialitat ni enduriment.

Sant Francesc d’Assís

Pregària final, dia dels avis

Et dono les gràcies, Senyor,
pel consol de la teva presència:
També a la solitud,
ets la meva esperança, la meva confiança;
Des de la meva joventut, ets la roca que em fortalesa!

Gràcies per haver-me donat una família
i per la benedicció d'una llarga vida.
T'agraeixo els moments d'alegria i de dificultat,
pels somnis complerts i pels que encara tinc per davant.
T'agraeixo aquest temps de renovada fecunditat
a què em crides.

Augmenta, Senyor, la meva fe,
fes-me un instrument de la vostra pau;
ensenyeu-me a acollir a qui pateix més que jo,
a no deixar de somiar
i a narrar els teus meravelles a les noves generacions.

Protegeix i guia a papa Francesc i l'Església,
perquè la llum de l'Evangeli arribi a tota la terra.
Envia el teu Esperit, Senyor, a renovar el món,
perquè la tempesta de la pandèmia s'apaivagui,
els pobres siguin consolats i tota guerra acabi.

Sostén-me en la debilitat,
i concedeix-me viure plenament
cada moment que em dones,
amb la certesa que estàs amb mi
cada dia fins a la fi de l'món.
Amén.

Preguem i cantem

Potser la seva música com sona no ens agrada, potser les seves letres ens fan mal a les orelles... Però potser cal escoltar-les amb les orelles del cor. Deixem-les ressonar. Posem-les en boca d'Ell...

"No hi haurà gàbies per tants ocells" (Oques Grasses)

(la Veritat ens farà lliures, Jn 8,32)

"La vida, allò que passa quan tu rius" (Txarango)

(En ell hi havia la vida, i la vida era la llum dels homes, Jn 1,4)

"Canta, que la vida ho demana" (Suu)

(qui diu canta, diu prega)

"Per por a perdre ens perdem" (Doctor Prats)

(No tinguis por, perquè jo sóc amb tu Gj 26,24)

"Sense regles que ens prohibeixin ser qui som" (Buhos) 

(L'amor és la plenitud de la llei Rm 13,10)

 

"No viurem per sempre, però potser no ens cal tant temps" (Els Catarres)

(Tot té el seu moment, Coh 3)

"Res del que passa és comparable amb tu" (Zoo) 

(Qui és comparable al Senyor dalt dels núvols?, Sal 89,7)

 

"Fem de viure una festa" (Els Amics de les Arts).

(El meu cor se n'alegra i en faig festa tot jo, Ac 2,26)

"Quan s'enfonsa tot surten flors de les esquerdes" (Miki Núñez)

(després de la mort, la resurrecció.Jo sóc la resurrecció i la vida, Jn 11,25 )

 

"Que sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer" (Manel)

(Feliços ... Mt 5,1-12)

"Només amb tu els dies són més fàcils, només amb tu les hores se m'escapen entre els dits" (Animal)

(Pare nostre ... Mt 6,9-15)

Vaig demanar a Déu

Vaig demanar a Déu 

que em deslliurés de l'orgull.

I Déu em digué: No.

Em digué que no era quelcom que ell hagués de traurem, 

sinó que jo l'havia d'entregar.

Vaig demanar que em dónes paciència.

I Déu digué: No.

Em digué que la paciència és fruit de l'adversitat; 

no es concedeix, es conquista.

Vaig demanar a Déu 

que em donés felicitat.

I Déu digué: No.

Em digué que ell dóna benediccions; 

la felicitat depèn de mi.

Vaig demanar a Déu 

que em deslliurés del dolor.

I Déu digué: No.

Em digué que el dolor i el sofriment m'aparten de les preocupacions mundanes 

i que m'apropen més a ell.

Vaig demanar a Déu 

que fes créixer el meu esperit.

I Déu digué: No.

Em digué que he de créixer personalment, 

però que ell em podaria de tant en tant.

Vaig preguntar a Déu si m'estimava.

I Déu digué que sí.

Em digué que només haig d'obrir els ulls 

per contemplar la creació i a l'agraïr-ho trobaré el seu amor.

Vaig demanar a Déu 

que m'ajudés a estimar els altres com ell m'estima.

I Déu digué:

"Per fí estàs començant a entendre".