PASQUA 2014

Jo 20,1-9

... ho veié i cregué!

Hi ha un abans i un després. Un temps dins el qual la mort hi regna i un temps en el qual la  Vida de Déu hi és present en tal mesura, que la mort física deixa de ser definitiva.

Els senyors de les guerres, dels diners i del poder... cert, continuen actuant i fent de les seves. D’ençà de la Pasqua del Crist, però, sabem qui te la darrera Paraula: Déu, Pare del Crist, és l’amo i el Senyor. Jesús sols ha estat el primer de tots. Per Ell, i en Ell per tots nosaltres, comença el temps de la profusió del Viure de Déu, el temps de la joia que mai, res ni ningú, ens podran prendre.

Jesús. oh Crist, en la teva Pasqua s’esvaeixen les pors, la traïció, el dolor...

Per la teva Pasqua puc lloar l’Esperança que venç de llarg tota tristesa.

Per la teva Pasqua sóc convidat a la Vida de Déu i, la PUC viure!

En la teva Pasqua el gènere humà et lloa i dóna gràcies...

Si! Avui, Senyor, la teva Resurrecció venç les meves pors, els meus neguits, les meves sofrences. Avui, oh Crist, l’esclat de LLUM de la teva PASQUA il·lumina la meva esperança.

No he d’esperar a morir-me per abastar la teva VIDA NOVA.

No he d’esperar a morir-me per aprendre a estimar com tu, a viure com Tu.

No he d’esperar a morir-me per viure la meva pasqua particular, el meu pas de l’hipocresia a l’autenticitat i la transparència, de l’egoisme i l’orgull a l’humilitat i el compartir, de l’autocomplaença a l’AMOR-SERVEI. Avui, Jesús-Senyor, aprenc a renéixer en Tu.

GLÒRIA I LLOANÇA A TU, OH CRIST.

(D’un whatssap del V.G)

DISSABTE SANT 2014

Avui no hi ha Eucaristia... Ni celebrem cap sagrament. Tot s’atura i resta en silenci. El record de la Creu i mort del Crist ens proposa un silenci, no pas buit, sinó ple d’esperança... La història de Jesús de Natzaret potser si acaba en aquell sepulcre excavat a la roca, nou, per estrenar. Però com la llavor colgada al terra germina i fa néixer una nova vida, la vida que Jesús ha lliurat per amor engendra, germina i fa possible la Vida Nova de la RESURRECCIÓ.

Avui, Senyor, els signes i la litúrgia ens fan viure la sensació de buidor que provocà en els deixebles que et quedaven, la teva absència després de veure’t morir a la creu i el teu cos sepultat. Imaginant la buidor de la meva vida sense Tu, me’n adono de la falta que em fas. Sense Tu tot pren un color diferent... La vida torna a ser en “blanc i negre” i tot te regust de res.

Sóc aquí, amb un cor assedegat de la teva Llum i una vida afamada de la teva Vida!

(D’un whatssap del V.G)

DIVENDRES SANT 2014

Jo 18,1-19,42

Allà el crucificaren, juntament amb dos més...

Dalt del Calvari, entre dos criminals, com si en fos un més..., havent-lo abandonat pràcticament tots els seus..., sembla que tot s’acabi..., que tot hagi estat per a res...

Se’ns escapa... El nostre enteniment no acaba de comprendre aquest actuar de Déu... En el dolor del Crist, el seu escollit, el seu estimat, en qui s’ha complagut... En el dolor del Crist, Déu sent com a seus tots els mals de la humanitat. A la creu no només mor Jesús. Amb Ell hi són també totes els qui són víctimes de les injustícies dels homes i del món...

En la mort cruel i dolorosa del Crist, però, la desesperació no aconsegueix vèncer la partida i instal·lar-se en el seu cor... Malgrat tot el dolor, la tristesa, l’abandonament dels seus..., en el cor de Jesús encara hi ha espai per confiar en un Déu, tot Ell tendresa, misericòrdia... PARE! PERDONA’LS!

Senyor Jesús, oh Crist, Tu em coneixes.

Un dia de la meva vida em vas oferir el teu Evangeli i la possibilitat d’una Vida Nova per viure-la ja, ara i aquí. I jo, com en tantes coses, em vaig quedar amb un peu dins i un altre fora.

Tu em coneixes... massa atabalat i capficat en altres coses quan et continuen empresonant injustament en aquells que avui continuen sent víctimes dels mateixos homes...

Tu em coneixes... massa prudent i assenyat com per a dir res quan avui et continuen insultant i menystenint en el menyspreu a tants i tants germans meus marginats...

Tu em coneixes... tan prudent, volent nedar i guardar la roba, quan no són pas pocs els qui avui se senten abandonats de tothom...

Tu em coneixes... girant els meus ulls i el cap per no veure i ignorar les injustícies i les tortures que ben aprop meu altres pateixen...

Tu em coneixes... com m’escapoleixo de tot, quan no hi fico cullerada, davant les condemnes que altres fan a companys meus quan malparlen d’ells, els judiquen, acusen i condemnen en processos tan injustos com el teu...

Tu em coneixes... i si hagués estat fa dos mil anys allí... també t’hauria abandonat...

Jo et conec... i sé que, malgrat tot el que t’he fallat, fallant als meus germans que em necessiten, dins teu, en el teu cor... encara hi ha espai per mi... el teu amor em continua perdonant des de la teva creu i em convida a una Nova Vida...

G R À C I E S.

(D’un whatssap del V.G)

DIJOUS SANT 2014

Jo 13, 1-15

Després de rentar-los els peus (...) els digué: ¿Enteneu això que us he fet?

I nosaltres, arribem a entendre el gest de Jesús? El rentament de peus als deixebles en el marc del Sopar Pasqual ens fa comprendre qui és aquest Jesús de Natzaret i què és allò que vol: LLIURAR LA VIDA! Fer del seu viure un VIURE PELS ALTRES!

¿Som, de debò, capaços de capir a qui ens diu que la vida només mereix la pena de ser viscuda si es viu des del SERVEI, des de l’AMOR que tot ho dóna i que no espera ser rescabalat, des del LLIURAMENT incondicional?

No són pas els meus peus, Senyor, als qui els cal de ser rentats. Més aviat és el meu cor i la meva manera de pensar i actuar. Em resisteixo a comprendre que la vida és amor que es rep i es regala. Sense fer càlculs, planificacions, programacions..., sense crear-me expectatives de cap mena. Sense cap limitació!

Senyor, és cert que m’han dit, des de sempre, que has donat la vida per mi, que m’has estimat tant que has lliurat la teva vida a la creu, per mi! Em costa, però, d’acceptar-ho, de creure-m’ho del tot... Em costa de viure-ho en primera persona... PER MI? Sense límits? Fins a vessar la sang?

Algú va dir... “Creu que el Crist ha nascut per tu, i tu tornaràs a néixer. Creu que ha mort i ressuscitat per tu, i la teva vida serà totalment nova i distinta!

(D’un whatssap del V.G)

DIMECRES SANT 2014

Salm 68 (69)

He esperat en va qui em compadís, no trobo ningú que em consoli.

Jesús és una persona d’una extraordinària lucidesa. Ell és coneixedor de tots els riscs que suposa l’haver acceptat la Voluntat del Pare i viure-la amb totes llurs conseqüències. Sap que l’oposició al seu Missatge és cada cop més i més gran. Sap que no són pas pocs els que volen la seva mort, el seu patir. La seva vida penja d’un fil. La lleialtat i el coratge dels seus haurien pogut apaivagar l’angoixa i la tristesa...

Han fugit!  No hi són! No pot comptar amb ells!

Perdó, Senyor! Tantes vegades, jo també, t’he deixat sol... Creies tenir en mi algú en qui poder comptar, però jo estava massa amoïnat per la meva benanança. Comptaves amb mi i jo, oblidant-me de la teva fidelitat, em cercava altres “senyors”, altres camins...

He ignorat, Senyor, la teva Paraula, els teus manaments..., la teva voluntat tot i conèixer-la.

Perdó, Senyor...

Perdó!

(D’un whatssap del V.G)

DIMARTS SANT 2014

Jo 13,21-33.36-38

Us ben asseguro que un de vosaltres m'ha de trair.

Tres anys llargs el grup dels Dotze van fer camí amb Jesús. Van compartir amb Ell l’experiència del primer anunci del Regne i els inicis de la seva “edificació”. Ells mateixos, de fet, en formaven part viva i activa d’aquest “construir el Regne de Déu”. Jesús els acollia en la seva intimitat. Més que cap altre dels deixebles i seguidors del Crist, els Dotze han tingut l’ocasió i la possibilita de viure en primera persona i ben de prop la força i la bellesa de l’Evangeli en viu!

Ara..., quan arriba l’hora de la veritat..., un d’aquell grup d’escollits el traeix. La resta, tret de Joan... fugen i l’abandonen...

Quan més hi penso en els darrers dies de la teva vida, Senyor, més em fixo en la figura i el paper de Judes, en la seva traïció... En com els altres també van fugir i en aquell que es va omplir la boca de fidelitat a la teva persona i que et va negar tres vegades...

Jo..., ben segur, sóc com ells. Ni pitjor ni millor... Si! Com Judes i la resta, jo també he tingut i he viscut l’experiència joiosa i poderosa de la Llum, el Amor i la Vida que venen de Tu. El Consol, l’Alegria, la Felicitat i la Pau...! Jo, igual que ells, però, sento i visc també, l’experiència de com és de fàcil escollir la foscor...

Senyor, oh Crist, sóc ací, amb tots els meus dubtes, inseguretats, incerteses i pors... Sóc ací, parlant amb Tu, fent pregària, confiant que només Tu pots eixarcolar, del meu cor i de la meva vida, les meves infidelitats i traïdories.

(D’un whatssap del V.G)

DILLUNS SANT 2014

Jo 12,1-11

...Maria va prendre una lliura de perfum de nard autèntic i molt costós, ungí els peus de Jesús i els hi va eixugar amb els cabells. Tota la casa s'omplí de la fragància d'aquell perfum.

Un dels seus deixebles, Judes Iscariot, el qui aviat el trairia, digué:

Per què no venien aquest perfum per tres-cents denaris i donaven els diners als pobres?

Maria de Magdala expressa el seu amor al Crist de la manera que ella sap: amb tendresa i perfum. Judes, però, no ho sap entendre. Ell tot ho mesura i fa els seus càlculs... Judes no sap estimar, o potser no vol estimar... La cosa és que no sap percebre la força dels gestos “inútil” i generosos...

Judes vol controlar-ho tot, vol que tot sigui sota la seva perspectiva i la “lògica” de la desmesura de l’amor no te cap mena de sentit, és absurda, il·lògica, inútil...

Senyor, que sàpiga triar, Com Magdalena, el camí, l’opció de la bogeria de l’amor. Que en l’amor i el servei no busqui el comprendre-ho tot, menys encara el segui cap mena de formulació que pretengui un resultat concret... En l’amor que tot ho dóna hom no pot pretendre mantenir el control, preveure el futur... Cal ser molt humil per acceptar-ho!  Ajuda’m, Senyor! Vull manifestar-te el meu amor, perquè t’estimo! Que no em facin por ni el ridícul, ni l’absurd, ni el que els altres puguin pensar o dir... Fes-me lliure per expressar l’agraïment per l’experiència única de saber-me estimat per Tu.

(D’un whatssap del V.G)