Translate

diumenge, 13 d’abril del 2014

DIUMENGE DE RAMS

Mt 21, 1-11
Beneït el qui ve en nom del Senyor!

Davant Jesús la reacció pròpia és d’alegria, joia, agraïment, festa...
Hem sentit a dir tot allò de meravellós que Ell va fer en nom de Déu...
Ens admira el seu estil directe i planer...
Ens complau el fet que ofereixi a tothom, essent tan diferents, la possibilitat de canviar les nostres vides, de millorar i fer.nos créixer com a persones...
Celebrem que en Jesús s’hagi fet realitat el projecte de Déu, el somni de Déu per la humanitat: un món, una vida d’amor i pau per tothom...
Vull expressar-te la meva joia! Tu, Senyor, coneixes els més íntim de mi mateix. Saps quins són els meus desigs més sincers i autèntics. Has volgut entrar a la meva vida, malgrat tot... Coneixent-me com ningú no t’has avergonyit de mi..., m’has acollit i estimat, sense retrets ni fer preguntes.... tal com sóc! Has dut a la meva vida el do de Déu!
Ara, Senyor, vull ser valent, decidit, agosarat per dir ben fort com t’estimo!
No vull amagar-me més, ans al contrari, vull dir ben alt les meravelles que has fet en la meva vida. Que tothom sàpiga que m’has alliberat! Vull que la meva vida sigui testimoni de la teva bondat vers mi. No deixis, Senyor, de donar-me l’empenta que em cal per fer-ho!

(D’un whatssap del V.G)

DISSABTE DE LA CINQUENA SETMANA DE QUARESMA

Jo 11, 45-56
¿No us adoneu que val més que un sol home mori pel poble, i no pas que es perdi tot el poble?

Pel que fa al procés de Jesús, coincideixen dues forces a la Jerusalem d’aquell temps. Per una banda, els adversaris de Jesús han esgotat la paciència amb Ell, ja no suporten més el seu ensenyament i el seu estil de vida. Ambdós estan aconseguint cada cop més seguidors. Per altra banda, Jesús, està tan convençut del projecte de Déu, tan en sintonia, que res, ni ningú el farà anar enrere... Ni, tot i ser-hi, la por al dolor i a la creu podran trencar i rompre l’autenticitat i integritat del Crist.
Volen llevar-te la vida, Senyor... Mai ho haurien aconseguit, però, si Tu no estiguessis disposat i decidit a donar-la. A lliurar-la com a mesura de la desmesura del teu excés d’amor...
Quan hi penso i comprenc que Tu estàs disposat a morir per mi, aconsegueixo copsar el mínim de la grandesa del teu amor. Començo a prendre consciència que en la teva mort, i en el lliurament de la teva vida, és on la meva te possibilitat de ser guarida i salvada, si em deixo estimar i visc segons aquest amor desmesurat.
Senyor, oh Crist! Que no em faci por el teu amor. Que no m’espantin les conseqüències d’acceptar-te a Tu i el teu Evangeli en la meva vida. Fes-me fort! Fes-me teu!
(D’un whatssap del V.G)

divendres, 11 d’abril del 2014

DIVENDRES DE LA CINQUENA SETMANA DE QUARESMA

Jo 10, 31-42
I, en aquell indret, molts van creure en ell.

Malgrat tot, creure, per a no pas poca gent, és una opció assenyada.
Malgrat els escàndols que, de vegades, es donen en el si de l’Església, per homes d’Església...
Malgrat la pressió per viure de cara a la galeria...
Malgrat haver estat educats més a desconfiar que no pas a confiar...
Malgrat tot... encara queda molta gent intel·ligent, que no fa les coses a la babalà...
gent que actua ben correctament en llur vida i que ha fet opció per confiar en el Déu que el Crist ens donà a conèixer.
Jesús, oh Crist! Clar que hi crec en Tu! A hores d’ara ja no ho faig per tradició familiar ni per cap altra mena de pressió, menys encara per afany d’imitació de ningú.
Crec en Tu perquè has dut llum, tendresa i misericòrdia a la meva vida. Crec en Tu perquè lluny de jutjar-me i condemnar-me, m’aculls i em dones noves oportunitats, Crec en Tu perquè, infatigable, insisteixes en guarir-me malgrat jo no pari de furgar i furgar en la meva pròpia ferida...
Crec en Tu perquè, sense por, vas plantar cara al pecat i al mal del món... I això m’esperona!
Crec en Tu perquè has obert la meva vida a la teva Vida!
Crec en Tu perquè en prendre consciència que Tu creus en mi, jo crec més en mi mateix!
Gràcies, Senyor, per creure en mi! Gràcies per donar-me la possibilitat de creure en Tu!

(D’un whatssap del V.G)

DIJOUS DE LA CINQUENA SETMANA DE QUARESMA

Jo 8, 51-59
Ells van agafar pedres per tirar-les-hi (a Jesús)...

Ja ens ho diu l’Eclesiastès..., hi ha un temps per a cada cosa... Un temps per cercar. Un temps per escoltar. Un temps per pensar. Un temps per considerar els pros i els contres. Però no ens hi podem passar la vida en donar voltes i voltes a les nostres possibles determinacions. Cal que hi hagi, també, un temps per decidir. Per prendre posició. Per quedar-se dins o fora. Comprometre’s o deixar-ho estar.
Quan la proposta de l’Evangeli és clara, cal prendre posició. No et pots instal·lar eternament en el dubte. Cal decidir-se.
Amb Ell o en el seu contra. No hi ha mitges excuses!
Tinc por, Senyor. Sóc partit pel mig i estic del tot indecís. Prou sé que només en Ti hi ha veritable Vida i Joia. Dins i fora meu, però, hi ha tantes circumstàncies que em pressionen per a què em faci enrere...
Tinc por; vull mirar-te als ulls i sentir-me esguarda’t per Tu... En Tu, sols en Tu, puc trobar la confiança que em cal i la pau del cor.
Senyor, vull ser sempre algú que et cerca.
I, després d'haver-te trobat, cercar-te encara, arreu.
Allibera'm de la il·lusió de "tenir-te" una vegada per sempre.
Dóna'm la força, el coratge, de recomençar de nou cada dia la recerca.
Cada dia he de cercar-te, trobar-te i fer-me trobar per tu. (A. Pronzato)

(D’un whatssap del V.G)

dijous, 10 d’abril del 2014

DIMECRES DE LA CINQUENA SETMANA DE QUARESMA

Jo 8, 31-42
...si el Fill us fa lliures, sereu lliures de debò.

Lliures de debò?
Veritable llibertat?
Tot plegat una mena de quimera impossible d’assolir?
Hi ha qui creu que la proposta de l’Evangeli que, amb el Crist, ens capacita a l’ésser humà , de deslliurar-nos del mal i de l’egoisme, per construir una vida d’esperança és poc més que pura ficció, quan no una autèntica fal·làcia.
Jesús, oh Crist, només en Tu he trobat l’estimar sense mesura, sols en Tu he copsat un esperit de veritable llibertat. Seguir les teves petjades em fa fort per deslliurar-me del meu egoisme, del pecat i de la buidor del meu viure.
La llibertat que Tu m’ofereixes, la que el teu Evangeli em proposa, és la única que em permet de veure’m a mi mateix i als altres tal com som i, malgrat això, no caure en la desconfiança ni en les pors.
Senyor... fes-me lliure, per tal de ser lliure de debò!

(D’un whatssap del V.G)

dimarts, 8 d’abril del 2014

DIMARTS DE LA CINQUENA SETMANA DE QUARESMA

Jo 8, 21-30
El qui m'ha enviat és amb mi

En començar la Quaresma vàrem esguardar Jesús  caminant pel desert cercant de sintonitzar més plenament amb el Pare i llur projecte d’amor. Ara, quan ens acostem a la Pasqua, tot creixent (en el relat de l’Evangeli) l’oposició a Jesús, ens adonem de l’evidència  que l’intimitat, la unió, del Pare i el Fill ha estat una realitat constant en Jesús de Natzaret.
Pel Crist, Déu, no és una idea abstracta i llunyana. No és, tampoc, una mena de paraigües que es fa servir quan ens convé...
Pel Crist, Déu, és una presència incessant. En això rau la seva fortalesa, per això res ni ningú el pot fer tremolar...
Jesús, oh Crist, vull viure com Tu vares viure... Ensenya’m, ajuda’m...!
Ensenya’m a tenir sempre present el Pare en la meva vida.
Ensenya’m a saber organitzar-me de tal manera, que, cada dia i sempre, tingui un moment per Ell...
Que aprengui de la teva confiança incondicional a obrir-me més a Ell i confiar-hi jo també!
Sé, Senyor,  que per poder assumir el risc de viure l’Evangeli, per entomar i  afrontar sense pors la creu i el fracàs, he d’aprendre a viure com Tu. Sense armes de cap mena, armats però, com Tu, només amb la força i el poder de l’AMOR.

(D’un whatssap del V.G)

DILLUNS DE LA CINQUENA SETMANA DE QUARESMA

Jo 8, 1-11
Aquell de vosaltres que no tingui pecat, que tiri la primera pedra.

Sóc lliure! Puc decidir allò que vull fer per mi mateix. De vegades, però, la meva tria no és la més encertada. No trio correctament...
Què puc fer quan no he fet un us correcte de la meva llibertat?
Puc mantenir-me, obstinat, en el meu error fins arribar a persuadir-me de que no és tan greu el meu error, fins i tot, puc arribar a creure’m que allò que sé que és dolent..., simplement és bo!
Puc mirar, també, de treure ferro al “problema” i mirar cap a una altra banda, decidint ignorar-ho!
Una altra alternativa fora caure en la desesperació convençut que no hi ha res a fer, “justificant” així la meva persistència...
En el Crist hi ha una nova alternativa: la del PERDÓ de Déu. Un perdó que em pot GUARIR del tot. Un perdó que em permet COMENÇAR de nou!
El teu perdó, Senyor, no te límits.
Tot Tu ets nova oportunitat, nou camí! Quan em deixo estimar per Tu, la teva abraçada em retorna la seguretat i la pau... fent que quedin enrere les pors i les angoixes, el pecat, el desassossec i el pes feixuc de la sensació de culpa.
En Tu, oh Crist, trobo un AMOR tan gran, tan ferm, sincer, autèntic que... de sobte me’n adono que el meu viure te una nova oportunitat car se’m convida a néixer de nou...
LA MESURA DE L’AMOR ÉS ESTIMAR SENSE MESURA (St. Agustí)... Així ens estima Déu!
Gràcies! G R À C I E S   B O N   D É U!

(D’un whatssap del V.G)