Senyor, avui posem a les teves mans la nostra vocació de voluntariat. Fes que el nostre amor no es quedi mai en un discurs ben pronunciat, sinó que sigui capaç de modificar la vida i transformar la realitat. Dóna’ns lucidesa per comprendre aquest món incert i canviant, per no caure en idees simples ni perpetuar injustícies, sinó per viure un compromís que pensi, que reflexioni i que es faci càrrec de la realitat.
Enmig d’un món trencat, accelerat i polaritzat, allibera’ns de la por i de la globalització de la indiferència. Ensenya’ns a aturar la pressa i el ritme del clic per mirar als ulls de cada persona, posant sempre la dignitat humana al centre i rebutjant qualsevol etiqueta o mirada que deshumanitzi els més vulnerables.
Fes de nosaltres un voluntariat compassiu, competent i arrelat en la comunitat, lluny de qualsevol individualisme. Regala’ns el do del diàleg amb escolta sincera. Que, fidels a les nostres arrels, sapiguem acollir l’estranger, moure’ns per la compassió samaritana i caminar com un sol poble sostingut i il·luminat pel teu Esperit. Que la nostra esperança neixi sempre de l’esperança dels altres, sabent renunciar al propi interès perquè als altres els vagi bé.
Ajuda’ns, amb la senzillesa de ser bones persones que estimen de veritat la gent, a cuidar-nos en els petits detalls i a crear espais acollidors on tothom s’hi senti a casa. Que sapiguem posar a rendir els talents que ens has confiat, teixint xarxa i fent créixer la justícia social i la solidaritat arreu del món.
Amén.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada