Hi havia una vegada una senyoreta molt especial anomenada Quaresma que no volia altra cosa que els seus amics passessin amb ella quaranta dies, els mateixos dies que el nostre amic Jesús va passar al desert pregant. Per què? Doncs perquè es poguessin preparar bé abans de l'arribada de la seva cosina la Pasqua
La Quaresma deia als sacerdots que es posessin una estola i una casulla morada ja que era el color que havia triat perquè tots reflexionessin sobre el que feien bé a la seva vida i sobre el que havien de millorar.
La Quaresma, que era molt intel·ligent i enginyosa, els va fer saber a tots que els quaranta dies començarien a comptar a partir del final del Carnestoltes, i que els posaria una petita creu de cendra al front mentre els deia "de la pols ets i la pols tornaràs".
Un cop tenien la creu al seu front, havien de pensar com ser millors, com ajudar els altres; vaja, que la Quaresma volia que els seus amics i amigues fossin millors persones, millors cristians. Que ningú no s'espanti! Sempre podien comptar amb l'ajuda de Déu, només calia resar o parlar amb ell perquè donés les respostes necessàries.
Dijous Sant, amb l'arribada de la Pasqua, quaranta dies després del Dimecres de Cendra, la Quaresma es retirava a descansar fins al següent any, com sempre, havia fet una gran feina!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada