L'apagada

 Oh, esperit de la vida,

Ahir, en la quietud forçada per la manca de llum, vam poder prendre consciència de la nostra dependència d'una cosa que no veiem directament però si en gaudim dels seus efectes.

Que aquesta experiència, que podria semblar només material, ens il·lumini també el cor i la ment.

Ajuda'ns a créixer en gratitud, per la llum que torna i per totes les benediccions diàries, que la seva absència ens pot haver fet valorar més profundament.

Dona'ns resiliència, per afrontar les futures "apagades" de la vida, amb la confiança que la teva llum interior sempre brilla en el nostre cor.

Desperta en nosaltres l'empatia, per comprendre millor la mancança dels altres, i per ser llum en la foscor de qui més ho necessita.

Ensenya'ns la humilitat, recordant-nos la nostra fragilitat i la nostra necessitat de tu, i dels vincles que ens uneixen.

Guia'ns cap a la simplicitat, per trobar la pau en allò essencial, alliberant-nos de la dependència innecessària.

Que aquesta apagada, oh font de llum, sigui una ocasió per encendre una nova llum en el nostre esperit, una llum de consciència, de creixement i d'amor.

Amén.