En un petit poblet, al bell mig d'unes muntanyes verdes, hi havia en mig de la vall un jardí secret. Aquest jardí era el més bonic de totes les contrades, era ple de flors de mil colors, arbres que donaven fruits dolços i un petit rierol que amb els ocells cantava cançons alegres. El jardiner d'aquest jardí es deia Jesús, i era conegut per la seva bondat i el seu amor per totes les coses vives.
A Jesús li agradava especialment una flor, una flor molt especial que havia crescut al centre del jardí. Era una flor radiant, amb uns pètals d'un blanc pur i un cor groc, daurat que brillava amb la llum del sol. Aquesta flor representava l'esperança i l'amor que Jesús portava al seu cor.
Però un dia, una ombra va caure sobre el jardí. Un grup de persones que no entenien l'amor i la bondat de Jesús van decidir que aquesta flor tan especial era molt perillosa. No els agradava la llum que desprenia ni la manera com feia feliços a tots els habitants del poble. Calia apagar-la, fer-la desaparèixer.
Amb paraules dures i amb unes accions terrible i egoistes, van arrencar la flor del seu lloc. De cop, el jardí es va quedar en silenci, i els colors de totes les flors es van tornar més apagats. El rierol ja no cantava i semblava plorar i els arbres van deixar de donar fruits dolços. Tots els habitants del poble van sentir una gran tristesa al cor. Semblava que la llum i l'esperança havien desaparegut per sempre.
Aquest dia trist es va conèixer com el Divendres Sant. Era un dia per recordar que fins i tot la bondat i l'amor més grans poden ser ferits i semblar derrotats.
Però la història del jardí no acaba aquí. Encara que la flor blanca s'havia pansit, les seves arrels seguien profundament enterrades a la terra. I dins d'aquestes arrels, hi havia una força increïble, una promesa de vida nova fonamentada en l'amor.
Aquest conte ens explica que el Divendres Sant recordem un moment molt trist en la història de Jesús, quan va ser ferit i semblava que tot s'havia acabat. Però igual que la flor del jardí, la seva història no va acabar amb la tristesa.
El Divendres Sant és un dia trist però forma part d'una història més gran que té un final ple d'esperança.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada