Durant uns dies tindrem el cor commogut per la pèrdua del nostre estimat Papa Francesc.
La seva vida, un testimoni d'humilitat i servei, ens ha deixat una empremta profunda.
Recordem amb afecte la seva mirada compassiva i les seves paraules que ens han volgut guiar cap a un món més just i solidari. Com ell mateix va dir, "La misericòrdia és el nom de Déu," i aquesta misericòrdia ha estat el fil conductor del seu papat.
Des dels seus primers anys com a sacerdot, el Papa Francesc va dedicar la seva vida a servir els més necessitats. Va portar el consol de la fe als marginats i va alçar la seva veu en defensa dels oblidats. Com a Papa, va continuar aquest servei amb valentia i determinació. "Els pobres són els privilegiats d'aquest camí, i són ells els que ens obren la porta del cel," ens va recordar, subratllant la importància de la solidaritat i la justícia social.
La seva preocupació per la Creació va ser un altre dels pilars del seu papat. "La cura de la nostra casa comuna és una responsabilitat de tots," va dir tot cridant-nos a protegir el nostre planeta i a viure en harmonia amb la natura. Va promoure un diàleg obert i sincer entre les religions i va treballar incansablement per la pau i la reconciliació.
'Prefereixo una Església accidentada, ferida i bruta per haver sortit als carrers, que una Església malalta pel tancament i la comoditat de aferrar-se a les pròpies seguretats. "Aquestes paraules reflecteixen la seva visió d'una Església dinàmica i compromesa amb el món, una Església que surt a l'encontre dels altres amb amor i esperança."
Senyor, et donem gràcies per la vida i el servei del Papa Francesc.
Que el seu exemple de humilitat, compassió i amor continuï inspirant-nos a construir un món més just i solidari.
Et demanem que l'acullis en la teva glòria.
I et demanem com feia ell:
"Senyor, fes de tots (mi) un instrument de la teva pau."
Amen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada