En una ciutat antiga, plena de cases de pedra i carrers empedrats i plens de pols, vivia un grup d'amics molt especials. Eren dotze, i el seu líder es deia Jesús. Jesús era un home bo i savi, que sempre tenia una paraula amable i la mà oberta per a tothom.
Un vespre, Jesús va convidar els seus amics a un sopar molt important. No era un sopar qualsevol com molts d'altres que ja havien fet. Aquesta cop, l'ambient era tranquil i una mica solemne. La taula estava parada amb pa acabat de fer, vi i fruita fresca.
Mentre sopaven, Jesús va fer una cosa que va sorprendre als seus amics. Es va aixecar de la taula, es va treure la túnica, va agafar una tovallola i un recipient amb aigua. Sense dir res, va començar a agenollar-se davant de cadascun d'ells i a rentar-los els peus.
Els amics de Jesús es miraven entre ells, desconcertats. Pere, un dels més impulsius, va dir: "Senyor, tu ens rentes els peus a nosaltres? Això no pot ser! Tu ets el nostre mestre!"
Jesús el va mirar amb dolcesa i li va respondre: "Pere, el que jo faig ara potser no ho entens ara, però ho entendràs més tard. Us he donat un exemple, perquè feu vosaltres també com jo he fet amb vosaltres. Si jo, que sóc el vostre mestre i Senyor, us he rentat els peus, també vosaltres us heu de rentar els peus els uns als altres."
Després de rentar els peus a tots, Jesús es va tornar a posar la túnica i va tornar a la taula. Va agafar el pa, el va beneir, el va partir i el va donar als seus amics, dient: "Agafeu i mengeu-ne. Aquest és el meu cos, que es lliura per vosaltres."
Després va agafar la copa de vi, la va beneir i els la va donar, dient: "Beveu-ne tots. Aquesta és la meva sang, la sang de l'aliança, que es vessa per molts per al perdó dels pecats. Feu això en memòria meva."
Els amics de Jesús van entendre que aquell sopar era molt més que un simple menjar. Jesús els estava donant un regal molt especial: el seu propi cos i la seva pròpia sang, per estar sempre amb ells. També els estava ensenyant una lliçó molt important: l'amor i el servei als altres.
Rentar els peus, que en aquella època era una tasca humil reservada als servents, era un gest d'amor fratern molt gran. Jesús els estava dient que per ser grans, havien de ser capaços de servir els altres amb humilitat i generositat.
Així, cada any, l'Església recorda aquest sopar especial que va compartir Jesús amb els seus amics. El Dijous Sant és el dia en què recordem l'amor immens de Jesús, que va donar la seva vida per nosaltres, i la importància de viure com a germans, ajudant-nos i estimant-nos els uns als altres, igual que Jesús ens va ensenyar amb el seu exemple del rentat de peus i el regal de l'Eucaristia. És un dia per recordar que l'amor de veritat es demostra amb accions i amb el servei als altres, fins i tot en les coses més senzilles.
(adaptant els evangelis Jn 13,1-18; Mt 26,26-30; Mc 14,26-26 i Lc 22,15-20)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada