La nit de Sant Joan, mentre les fogueres il·luminen la nostra terra, la Flama del Canigó emergeix com un símbol potent de la nostra unitat i perseverança. L'origen d'aquesta flama es remunta a la dècada de 1950, inspirada per la visió d'un grup d'excursionistes i intel·lectuals nord-catalans. Ells van decidir reviure una antiga tradició: encendre un foc al cim sagrat del Canigó, la muntanya emblemàtica del Pirineu català, per tal de simbolitzar la vitalitat de la nostra cultura i la nostra llengua.
Així, cada any, la Flama és revifada amb honor al cim del Canigó i des d'allà, en una cursa imparable i emocionant, es distribueix arreu dels Països Catalans. Aquesta flama no és només foc; és el cor que batega de la nostra identitat col·lectiva, un recordatori de la nostra història, de la nostra capacitat de resistència i de la nostra esperança en el futur. És el testimoni d'un poble que, nit rere nit, es reuneix al voltant d'un mateix foc per celebrar la vida i el seu llegat.
En aquesta nit màgica de Sant Joan, et donem gràcies senyor, per portar-nos amb la flama de Canigó la llum de la tradició i la unitat. Que el seu foc purificador ens netegi de tot allò que ens impedeix avançar, i que la seva calor ens ompli de força per construir un futur millor.
Gràcies Senyor per ser tut també llum i foc, gràcies per il·luminar els nostres cors i per recordar-nos que, junts, som la flama viva de la nostra cultura.
Que aquesta nit sigui un presagi de pau, alegria i prosperitat per a tots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada