Vet aquí que en un bosc molt gran i bonic, on els arbres arribaven fins al cel i els rierols cantaven cançons alegres, vivien molts animals: conills saltarins, óssos goluts, ocells cantaires, i una guineu molt especial que es deia Ignasi. La guineu Ignasi no era com les altres. Ella era molt sàvia i sempre pensava en com ajudar els seus amics del bosc a ser més feliços i a entendre millor el món.
Un dia, la guineu Ignasi va veure que alguns animals estaven una mica perduts. El conill Lluc sempre corria d'un lloc a l'altre sense saber ben bé per què, l'ós Pau es passava el dia dormint i no gaudia de la bellesa del bosc, i l'ocell Maria volia volar molt alt però no sabia per on començar.
Aleshores, la guineu Ignasi va tenir una idea! Va reunir tots els animals i els va dir: "Amics meus, us proposo una aventura! Una aventura per dins, per conèixer el vostre cor i saber què us fa realment feliços. En direm els 'Saltamartins de l'Ànima'."
Els animals van mirar la guineu amb curiositat. "Saltamartins de l'Ànima?", va preguntar el conill Lluc.
"Sí!", va respondre la guineu Ignasi amb un somriure. "Durant uns dies, farem com si anéssim de viatge, però sense moure'ns de lloc. Cada dia, farem una cosa diferent:
Primer dia: El silenci del mussol. Ens asseurem tots ben quiets, com el mussol més savi del bosc, i escoltarem els nostres pensaments. Què ens passa pel cap? Què sentim? És com buidar una motxilla plena de coses inútils per veure què hi ha de veritat a dins.
Segon dia: Les petjades de la formiga. Pensarem en totes les coses bones que hem fet i també en aquelles que potser no han estat tan bones. Com la formiga que construeix el seu formiguer pas a pas, anirem veient on hem posat les nostres petjades.
Tercer dia: El riu de l'àliga. Ens imaginarem que som una àliga que vola molt amunt, per veure el bosc sencer des de dalt. Així, podrem mirar la nostra vida amb més calma i pensar què és el que realment volem fer. On volem volar?
Quart dia: L'abraçada de l'ós. Pensarem en el gran amor que Déu té per nosaltres, com una abraçada forta i càlida d'un ós. És un amor que ens fa sentir segurs i ens dona forces per seguir endavant, fins i tot quan ens equivoquem."
Així, durant uns dies, la guineu Ignasi va guiar els animals en els seus "Saltamartins de l'Ànima". Van aprendre a escoltar-se, a perdonar-se, a somiar i a sentir l'amor de Déu en tot el que els envoltava: en el cant dels ocells, en la força dels arbres, en l'aigua del riu.
Al final dels "Saltamartins de l'Ànima", el conill Lluc ja no corria sense sentit, sinó que sabia on anava i per què; l'ós Pau es despertava alegre per gaudir del sol i del menjar bo; i l'ocell Maria va aprendre a volar molt amunt, amb les seves pròpies ales, sabent cap a on anava el seu vol.
Aquesta petita història és el que sant Ignasi de Loioa anomena els Exercicis Espirituals. Són com un viatge interior, una manera de parar, escoltar, pensar i sentir l'amor de Déu per decidir millor què hem de fer a la nostra vida i com podem ser més útils als altres.
Et veus amb cor de viure l'aventura dels Saltamartins de l'Ànima?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada