Un cop hi havia un bosc molt antic on vivia un vell roure savi. Les seves arrels s'endinsaven profundament a la terra i les seves branques arribaven fins al cel, com si volgués abraçar el món. Cada matí, els ocells s'aplegaven a les seves branques i els conills jugaven al seu voltant, esperant que el roure els expliqués un dels seus contes.
Un matí, un jove ocell, amb el pit ple de curiositat, va preguntar al vell roure: "Gran roure, tothom diu que tots els camins porten a Roma, però jo vull saber: quin és el camí més important de tots? Quin és el que hem de seguir sempre?"
El vell roure va somriure amb les seves fulles, que xiuxiuejaven amb la brisa. "Mira al teu voltant, petit ocell," va dir amb la seva veu profunda i tranquil·la. "Hi ha camins amples i estrets, camins que pugen muntanyes i camins que travessen rius. Alguns són per aprendre, altres per jugar, altres per treballar."
Va fer una pausa, i tots els animals es van quedar en silenci, esperant la seva resposta.
"Però hi ha un camí," va continuar el roure, "que no sempre es veu amb els ulls. És un sender amagat que no està fet de terra ni de pedres. És el camí que et porta a entendre els altres, a ajudar els qui ho necessiten, a perdonar els errors i a compartir la teva alegria. És el camí que fa que et sentis bé per dins, el que et fa sentir que formes part de quelcom més gran."
El jove ocell va arrufar el front. "I quin camí és aquest, savi roure?"
"És el camí de l'amor," va respondre el vell roure. "Quan segueixes el camí de l'amor, cada pas que dones il·lumina el teu voltant. Encara que et perdis en un altre camí, si el teu cor segueix el sender de l'amor, sempre trobaràs el retorn a la veritable felicitat. No és un camí que et porti a un lloc concret com Roma, sinó que et porta a ser la millor versió de tu mateix, cada dia."
I des d'aquell dia, cada matí, abans de començar el dia, els animals del bosc recordaven les paraules del vell roure, sabent que el camí de l'amor era l'únic i veritable sender que sempre els guiaria.
Avui volem seguir el camí amagat de l'amor.
Que els nostres cors estiguin plens de bondat,
les nostres paraules siguin amables
i les nostres accions reflecteixin
l'estima que sentim pels altres.
Que aquest camí ens guiï sempre.
Amén.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada