La Faula
En un camp d'herba fresca i frondosa, hi vivia una gran família de Conills que passaven el dia saltant i mastegant trèvol. Just a sota terra, el Talp Tòfol hi havia excavat la seva llarga i ben feta xarxa de túnels, el seu tresor més preuat.
Un dia, la Conilla Nisa, sense mirar on saltava, va caure sobre una zona d'herba solta i va enfonsar part del sostre d'un dels túnels del Talp Tòfol.
El Talp Tòfol va sortir furiós, amb terra al bigoti, i va cridar:
- Això no quedarà així! M'has fet malbé la meva feina! Ull per ull! Si tu em destrueixes un tros de túnel, jo et faré una rucada al jardí!
El Talp Tòfol, a la nit, va excavar un petit forat just al costat de l'entrada del cau dels Conills.
L'endemà, el Conill Gran va caure al forat i es va fer un cop a la pota. Llavors, tota la família de Conills es va enfadar molt amb el Talp Tòfol.
- Ell ens ha fet mal, així que nosaltres també li farem mal!— van dir els Conills joves. Van anar a una altra zona de túnels del Talp Tòfol i la van espatllar amb les potes.
Quan el Talp Tòfol va veure el desastre, va perdre el cap i va cridar:
- Doncs Ull per Ull! I dent per dent!
El Talp Tòfol va començar a fer més forats per tot el prat. Els Conills, veient que era una guerra, van començar a enfonsar intencionadament més túnels del Talp Tòfol.
Al cap de pocs dies, el camp era un desastre:
Els Conills ja no podien saltar ni jugar, perquè el terra estava ple de paranys i forats.
El Talp Tòfol ja no tenia ni un sol túnel segur, i la seva casa s'havia esfondrat.
Tots dos estaven cecs de ràbia i tots dos havien perdut la seva felicitat.
Un matí, el Conill Vell, el més savi de tots, va veure el Talp Tòfol plorant al costat d'una muntanya de terra. Es va acostar i, en lloc de cridar, va dir suaument:
- Talp Tòfol, si seguim fent-nos mal, acabarem tots cecs i sense casa. La meva filla va trencar el teu túnel sense voler. Hauríem d'haver parlat llavors.
El Talp Tòfol va deixar de plorar.
- Tens raó. L'únic que hem aconseguit és tenir por i rancor.
Els dos van seure i van parlar de com arreglar la situació. Els Conills van ajudar a tapar els forats perillosos del prat i el Talp Tòfol va ensenyar els Conills a no saltar sobre les seves construccions. Des d'aquell dia, el camp va tornar a ser un lloc segur.
________________________________________________
Si fas servir el "Ull per Ull", l'únic que aconseguiràs és que tots acabin cecs i que el problema es faci més gran. La violència i la venjança destrueixen, però la paraula, l'empatia i la conversa poden arreglar-ho tot.
________________________________________________
Jesús, ajuda'ns.
Que quan la ràbia ens faci malbé la vista, recordem aturar-nos i seure.
Que abans de fer mal, decidim obrir la boca per PARLAR i el cor per ESCOLTAR.
Perquè el nostre objectiu sigui ARREGLAR, mai trencar.
Perquè la nostra màxima sigui sempre estimar.
Que quan la ràbia ens faci malbé la vista, recordem aturar-nos i seure.
Que abans de fer mal, decidim obrir la boca per PARLAR i el cor per ESCOLTAR.
Perquè el nostre objectiu sigui ARREGLAR, mai trencar.
Perquè la nostra màxima sigui sempre estimar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada