que no sé aixecar el cap,
que no tinc forces per continuar cap endavant,
quan sento que m’he fet petit,
que ja no crec en mi,
que el món continuaria igual si jo no fos aquí,
llavors m’esforço a recordar la teva cara al meu davant,
la meva orella escoltant la teva veu baixet parlant,
dient que guanyar-me el destí només dependria de mi,
i et vaig prometre prendre el repte a partir d’aquell instant.
Respira. Espera. Aixeca’t sense pressa.
Inspira. Refés-te. La vida, el món t’esperen.
Quan sento que no queda res
pel que sempre he lluitat,
i cau cada desig que m’ajudava a avançar,
quan sento que res té sentit,
que el món està girat,
que no sé com posar un peu a terra i recomençar,
torno altre cop a recordar la teva cara al meu davant,
la meva orella escoltant la teva veu baixet parlant,
dient que guanyar-me el destí només dependria de mi,
i et vaig prometre prendre el repte a partir d’aquell instant.
Andreu Rifé
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada