No em facis plorar, no em facis estar trista per una cosa que no mereixo patir.
Sóc pacient descobrint aquest camí, i espero trobar el final, no sé si se´n pot dir destí però sií sé el que vull, mentre recorri el camí amb pedres i comoditats no et demano que em donis solucions ni que m’aconsellis, demano que m’escoltis i em donis força.
Si cometo algun error dóna’m força per rectificar i seguir endavant el camí.
No demano miracles, nomès que estiguis al meu costat donant-me support.
A canvi donaré el millor de mí i si algun cop m’equivoqués, ajuda’m a sortir del sot.
Sento que tu no em pots fallar, perquè si alguna cosa falla seré jo.
Si a vegades la força, empeny i l’esperança no és suficient en el camí de pedres, resaré per tu.
Estic segura que el dia que em trobi a mi mateixa et trobaré a tú, espero que al confiar amb tu, tu també ho facis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada