Fer-se com a nens
Els nens fan moltes preguntes,
perquè comencen a obrir-se a la interioritat
a més del món exterior.
Són interrogants difícils i compromesos,
doncs en el fons pregunten per l'ésser i el sentit.
Els interrogants es multipliquen en l'alta adolescència.
Mentre seguim empenyent les parets del passadís interior,
aquestes cedeixen i obren nous espais
que susciten més interrogants.
Després, la vida ens aboca a fer-nos més "realistes".
Si no ens posicionem contra corrent dominant,
les inquietuds es tornen pragmàtiques, potser materialistes.
Perquè cal viure, fer una família, ser algú,
amuntegar diners, prestigi, nivell de vida...
La set de béns materials i triomfs socials
anul·la als interrogants i asfixia la interioritat,
el mateix que l'altar sagrat del plaer
i l'agitació de la vida trepidant.
És la terra plena de males herbes,
que no deixen créixer la llavor del profund
i, si creix, la sufoquen.
Mantenir la infància significa conservar o recuperar
la capacitat d'admiració i interrogació,
pròpia de l'esperit pur, simple i directe.
Si no us feu com a nens, no entrareu en aquest Regne.
Però mai serem nens sense renúncies, solitud i silenci.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada