Jesús, ple de l'Esperit Sant, se'n tornà del Jordà. L'Esperit el va conduir pel desert durant quaranta dies, i era temptat pel diable. (Lc,1-13)
Perquè Jesús va anar al desert? Per aïllar-se? Per fugir? No!
Jesús va al desert per pregar. Per fer cara a la tensió interior, al conflicte, a la temptació. Per prendre consciència de si mateix, de la presència de Déu en la seva vida, i de la missió.
Jesús va al desert per pregar. Per fer cara a la tensió interior, al conflicte, a la temptació. Per prendre consciència de si mateix, de la presència de Déu en la seva vida, i de la missió.
Vaig amb tu, Senyor, al desert de la meva vida. Cerco en Tu la font que
apaivagui la set de felicitat.
Enmig del meu desert sé que Tu pots ser la túnica que em protegeixi de
la calor de l’èxit fàcil i a qualsevol preu; ajuda’m a revestir-me d’ella...
Pots ser la llum que em guiï enmig de les foscors del meu cor; ajuda’m a
no tenir por de la llum, a treure’m les ulleres fosques dels meus prejudicis i
pors...
Pots ser l’alegria que m’ajudi i em faci vèncer el desànim, el desencís;
ajuda’m a deixar-me contagiar per ella.
(D’un whatssap del V.G)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada