FEM CAMÍ
Lc 5,27-32
Jesús va sortir i veié un publicà que es deia
Leví (Mateu),..., i li digué: Segueix-me! Ell ho deixà tot, s’aixecà i es posà
a seguir-lo.
La por paralitza les nostres vides, vivim
obsessionats pels càlculs, les previsions. Volem tenir-ho tot sota control,
capficats per la seguretat, la salut, l’economia...
Segurament que és per això que se’ns fa feixuc d’entendre que Jesús ens convidi a seguir-lo des d’un nivell d’exigència tant alt - ho deixà tot -. Deu ser, també per la mateixa raó, que ens costi d’entendre que algú ho deixi tot per seguir el Crist amb tanta radicalitat.
Segurament que és per això que se’ns fa feixuc d’entendre que Jesús ens convidi a seguir-lo des d’un nivell d’exigència tant alt - ho deixà tot -. Deu ser, també per la mateixa raó, que ens costi d’entendre que algú ho deixi tot per seguir el Crist amb tanta radicalitat.
Senyor, Tu saps prou bé que vull seguir-te.
Que vull viure prop teu, company de camí, compartint el teu mateix viure.
Ajuda’m a deixar-ho tot. A començar per
alliberar-me de les coses supèrflues, de les actituds que em distancien de Tu i
dels altres, de les relacions que em lliguen i no em deixen caminar, avançar,
créixer en la fe. Ajuda’m a ser jo, com jo vull ser.
(D’un whatssap del V.G)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada