“¿quan et vam veure afamat, i et donàrem menjar?” (Mt 25, 31-46)
Cert! A Déu el podem trobar en
les celebracions litúrgiques. També quan et reculls en la intimitat de la teva
pregària; clar que si! Però sense menystenir aquestes dues situacions, el Déu
que es revelà plenament en Jesús de Natzaret vol ser trobat en realitats ben
concretes, tal vegada menys “sagrades” i alhora més “humanes”. Enfortits en
l’amor i el servei pels sagraments i la pregària, el Déu de Jesucrist espera que
surtis al seu encontre en aquell que te fam, en els que han perdut el nord de
llurs vides, en aquells que la societat i les circumstàncies els hi ha
manllevat la dignitat.
Vull veure el vostre rostre,
Senyor! La claror de la vostra mirada! Més enllà de la imatge que m’hagi pogut
fer de Tu, vull saber i conèixer qui ets realment.
Ajuda’m a comprendre i acceptar
que ets un Déu proper que et puc trobar en qualsevol moment i dia, en qualsevol
persona i situació humana... Però, sobretot, ajuda’m a saber i conèixer que ets
sempre prop del més petits i més febles.
(D’un whatssap del V.G)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada