Translate

divendres, 8 d’abril de 2016

Construir ponts enlloc de tanques

No fa gaire temps, dos germans que vivien en granges contigües van tenir problemes. Va ser el primer conflicte seriós que tenien en 40 anys de treballar junts, compartint maquinària i intercanviant collites i béns en forma contínua.
Aquesta llarga i beneficiosa col·laboració va acabar de sobte. Va començar amb un petit malentès i va anar creixent fins a arribar a ser una gran diferència entre ells, fins que va explotar en un intercanvi de paraules amargues seguit de setmanes de silenci.
Un matí algú va trucar a la porta d’en Lluís. En obrir la porta, va trobar un home amb eines de fuster. "Estic buscant feina per uns dies", va dir el foraster, " i potser vostè necessita algunes petites reparacions aquí a la seva granja i jo puc ajudar-lo".
"Sí", va dir el germà gran, "tinc un treball per a vostè. Miri a l’altre costat del rierol aquella granja, allà hi viu el meu veí, bé, de fet és el meu germà petit. La setmana passada hi havia un bell prat entre nosaltres i ell va prendre el seu buldòzer i va desviar el llit del rierol i el va fer passar entre les dues granges, perquè quedés clara la distància entre nosaltres.
Ell va fer això, potser per a enfurir-me, però jo n’hi vull fer una de més grossa. Veu vostè aquella pila de troncs al costat del graner? Vull que construeixi una tanca, una tanca de dos metres d’alt. No vull veure’l mai més."
El fuster li va dir: "Crec que comprenc la situació. Mostri’m on estan els claus i la pala per a fer els clots dels pals i li lliuraré un treball que el deixarà satisfet."
El germà gran va ajudar al fuster a reunir tots els materials i va deixar la granja per la resta del dia per a anar a comprar provisions al poble. El fuster va treballar de valent tot el dia mesurant, tallant, clavant.
Al capvespre, quan el granger va tornar, el fuster just havia acabat el seu treball. El granger va quedar amb els ulls completament oberts. No hi havia cap tanca de dos metres! 
En el seu lloc hi havia un pont, un pont que unia les dues granges a través del rierol! - Era una fina peça d’art, fins i tot amb passamans.
En aquest moment, el veí, el seu germà petit, va venir des de la seva granja i abraçant el seu germà li va dir: "Ets un gran amic, mira que construir aquest pont preciós després de tot el que he fet i he dit!".
Estaven en plena reconciliació els dos germans, quan van veure que el fuster prenia les seves eines.
"No, espera!", li va dir el germà gran. "Queda’t uns quants dies. Tinc molts projectes per a tu".
"M’agradaria quedar-me", va dir el fuster, "però tinc molts ponts per construir".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada