PREGA SI VOLS SER FELIÇ

PREGA SI VOLS SER FELIÇ
PREGA I TOT CANVIARÀ
PREGA I AIXÍ DESCOBRIRÀS
L’ALEGRIA DE PREGAR I ESTIMAR

De matinada, quan et despertes
prega i fes acció de gràcies
és un moment d'alegria
pel nou dia que comença.

PREGA SI VOLS SER FELIÇ
PREGA I TOT CANVIARÀ
PREGA I AIXÍ DESCOBRIRÀS
L’ALEGRIA DE PREGAR I ESTIMAR

Just a mig matí,
quan fas la pausa per fer un cafè,
atura't un moment i medita,
com afrontar la resta de la jornada,
els primers conflictes del mati...

PREGA SI VOLS SER FELIÇ
PREGA I TOT CANVIARÀ
PREGA I AIXÍ DESCOBRIRÀS
L’ALEGRIA DE PREGAR I ESTIMAR

Després de dinar, quan el cap et pesa,
comença la tarda, el sol comença a caure,
prens consciència del pas del temps,
de la brevetat de la vida,
prega per la vida ...

PREGA SI VOLS SER FELIÇ
PREGA I TOT CANVIARÀ
PREGA I AIXÍ DESCOBRIRÀS
L’ALEGRIA DE PREGAR I ESTIMAR

Arriba la nit, és el crepuscle,
la fi de la llum,
la inquietud per la foscor que arriba
i el dubte que pugui tornar a sortir el Sol.
La jornada s'acaba,
arriba el moment de fer balanç del dia.

PREGA SI VOLS SER FELIÇ
PREGA I TOT CANVIARÀ
PREGA I AIXÍ DESCOBRIRÀS
L’ALEGRIA DE PREGAR I ESTIMAR

(relectura de la cançó: Estima si vols ser feliç)

G-O-I-G

T'has parat mai a pensar en els pastors del pessebre? En els pastors de Betlem?

Els pastors quan va néixer Jesús eren uns homes que es passaven la nit fosca i freda a ajupits al voltant d’una foguera que emetia petites espurnes de llum i una mica d'escalfor per tal de poder vetllar el seu ramat durant la nit. Els pastors eren persones molt humils i sovint analfabets, amb ronya al cervell i bava d’ovelles entre els dits dels peus. Els pastors no van tenien cap esperança d’avançar... mai cap esperança de posseir la seva pròpia terra ... mai cap esperança de seguir endavant a la vida. El seu món mai no canviava ... només nit rere nit d'ovelles bufant i el fred de la nit al voltant d'una foguera primitiva. El seu món estava centrat en unes ovelles inquietes, rondinaires, desobedients i amb polls.

pensant tot això és fàcil  creure i pensar que la seva vida era dolenta ?!

Però una nit, mentre tremolaven i intentaven mantenir-se desperts, el cel va esclatar al seu petit món fosc. El cant de joia dels àngels va irrompre a la foscor de la nit a la terra i van proclamar el goig del cel en mig de la freda i fosca nit. Un estol d’àngels va començar a cantar gloriosament una poderosa simfonia que encara ressona avui.

"Us porto una nova de gran goig, que ho serà per a tot el poble!"

Jesús va venir al nostre món amb goig i avui continua sent un dels seus grans regals. La seva presència a la teva vida fa que la foscor desaparegui i dóna llum a l’esperança.

La primera paraula utilitzada per descriure el naixement de Jesús va ser la paraula "goig"! 

Goig hauria de ser la paraula que ens descriu a tots els cristians. El goig és la marca de naixement d’un cristià i ha de sobreixir de tots els porus emocionals i espirituals del nostre cos. 

El propòsit de la teva vida hauria de ser portar la presència de Crist al nostre món fred, desesperat i fosc. Maria va ser la primera portadora de l'infant Jesús perquè nosaltres també poguéssim ser portadors de l'ADN diví. L’ADN del cel s’escriu “G-O-I-G” i el món fosc i fred en què vivim el necessita amb urgència!

Siguem àngels que canten el GOIG Jesús!

(a partir d'un devocional de YouVersion)

Les llavors

Si plantes llavors de cogombre, colliràs cogombres verds brillants. Les llavors de cogombre mai produeixen ceba ... ni api ... ni blat de moro. Si plantes grans de blat, amb l'ajuda del molinet i del forner acabaràs obtenint uns bons pans. El blat mai acabarà produint vi... 

Sempre colliràs allò que hagis sembrat. Les llavors només reprodueixen el que el seu codi genètic determina.

Això també és cert en el regne animal, ja que els gats només generen gatets i no donen a llum mai elefants, balenes ni porcs. Els animals, els éssers humans i els insectes només reprodueixen el que el seu codi genètic determina.

Tot i això, al Regne de Déu, hi ha una excepció a aquest codi irrefutable de la genètica. Al jardí de Déu, quan sembres llàgrimes, sempre colliràs alegria! Si has plorat abans de dormir, tant com per no poder comptar-les i has experimentat la pena per la depressió, la decepció i la tristesa ... no et rendeixis! L’alegria ve de camí! Les teves llàgrimes estan fecundant les llavors de l’alegria que Déu ha plantat al jardí de la nostra vida.

Els que han sembrat les llàgrimes de la tragèdia, el dolor i la decepció tenen la màxima capacitat per a l'alegria!

L’alegria no és impossible quan s'ha experimentat un traumatisme emocional profund i dolorós, sinó que és una certesa al Regne de Déu. Déu no t'ha oblidat, està encantat de col·laborar amb tu en una explosió d'alegria. El pitjor moment de la teva vida té la capacitat de produir els millors resultats.

Només cal cercar-la en el teu interior i en els altres. Perquè allà és on hi ha Déu. En el cor de tots els homes i dones. On hi ha alegria i amor, allí hi ha Déu

(a partir d'un devocional de YouVersion)

Frases per ...

14 frases per meditar, pensar, pregar... 

Les primeres estan atribuïdes a Buda, les segones són de la Bíblia.

El dolor es inevitable, el patiment és opcional. (Buda)

Feliços els qui ara ploreu: vindrà dia que riureu! (Lc 6,21)

Alegra't perquè tot l'espai és aquí i tot el temps és ara. (Buda)

Tot té el seu moment, sota el cel hi ha un temps per a cada cosa. (Coh 3,1)

Cuida l'exterior tant com l'interior, perquè tot és u. (Buda)

Després d'acomiadar-los va pujar tot sol a la muntanya a pregar. (Mt 14,23)

Més val fer servir sabatilles que encatifar el món. (Buda)

Que es faci la teva voluntat aquí a la terra com es fa en el cel. (Mt 6,10)

No facis mal als altres amb el que et fa mal a tu mateix. (Buda)

No facis el mal i el mal no t'arreplegarà. (Sir 7,1)

No és més ric qui més té, sinò qui menys necessita. (Buda)

No hi ha riquesa millor que la salut del cos ni benestar que valgui tant com l'alegria del cor. (Sir 30,16)

Per a entendre-ho tot, és necessari oblidar-ho tot. (Buda)

tinc un objectiu: oblidar-me del que queda enrere i llançar-me cap allò que hi ha al davant. (Fl 3,1)

Les mans de Déu

Crist no té ara més cos que el nostre,
no té més mans ni peus sobre la terra que els nostres.

Nosaltres tenim els ulls pels quals ell mira amb compassió aquest món,
nosaltres tenim els peus amb els que ell camina per fer el bé.

Amb les nostres mans ell beneeix tot el món,
nosaltres som les mans, els peus, els ulls de Crist.
Nosaltres som el seu cos.

Utilitzem doncs el do dels nostres cossos
perquè Crist visqui en el món,
de manera que tots sentin el teu toc de sanació.
Amén

(Atribuït a Sta. Teresa d’Àvila)

Carta al reis

Estimats Reis Mags! 

Aquest any no vul demanar-vos res per a mi, sinó vull demanar-vos coses per mi i pels altres:

Vull demanar-vos que ens obriu els ulls, especialemt als qui els tenen tancats i no s'atreveixen a mirar-se, perquè s'estimin tal com són.

Vull demanar-vos un xic d'amor propi per a que puguem lluitar totes les batalles que ens estan tocant lluitar amb la pandèmia, especialment pel sanitaris, i també una mica d'humilitat per saber que hi haurà batalles que seran impossibles de guanyar i per les quals no val la pena lluitar i cal acceptar-ho.

Vull demanar-vos que tots aprenguem a acceptar que hi ha realitats que no podem modificar, però n'hi ha d'altres que, si sortim de la queixa i del rondinar, i entrem en l'acció, potser podrem canviar-les. 

Vull demanar-vos que deixem d'utilitzar els no puc i siguem capaços de canviar-ho pels ajuda'm.

Vull demanar-vos que deixem d'utilitzar els no vull i siguem capaços de canviar-ho pels ja vaig.

Vull demanar-vos unes noves orelles per tots, unes orelles que escoltin la Veritat, i que la sàpiguem transmetre amb plena consciència.

Vull demanar-vos que siguem capaços de dir als qui ens estimen el que temem, perquè és l'única manera que tenim de vèncer la por.

Vull demanar-vos que els homes siguem capaços de tolerar "les taques negres", perquè tots en tenim, i si les tolerem, disminuïrem les possibilitats de judici i entre tots podrem anar fent desaparèixer les taques.

Vull demanar-vos que aprenguem a no condemnar i condemnar-nos pels errors comesos, no som totpoderosos, tots ens podem equivocar, i els error són petites caigudes en el camí, i la vida és aprendre a aixecar-se.

Vull demanar-vos que tots els homes tard o d'hora aconseguim ser feliços, perquè malgrat la grandiositat de la realitat que ens ha tocar viure, hi sapiguem trobar l'amor i l'esperança en un món millor.

Gràcies!

(a partir d'una felicitació de cap d'any

de Mirta Medici, psicòloga)

Tant de bo

Tant de bo que m'esperis al vespre,
amb una espelma encesa
i amb ganes de pregar.
Tant de bo que et recullis aquest vespre,
i vegis que he estat amb tu tot el dia.
Tant de bo que hagis estimat com jo t'estimo a tu,
i hagis vist que la vida és cada dia més dolça i menys podrida.
Tant de bo que m'escoltessis més,
i notessis més la meva presència,
coneixeries més la vida,
perquè porto anys escrivint-te cançons,
cançons que no sempre escoltes amb el cor.

Prega, que la vida ho demana.
La veritat escoltaré el que hem diguis,
el que vull és que caminis amb mi,
que preguis amb mi.


Tant de bo que ens haguéssim trobat abans,
tant de bo que ens trobéssim cada dia,
tant de bo que ens trobéssim sempre,
i que no fos tan complicat,
que la vida no ens donés tantes voltes.
Tant de bo algún dia entenguis que jo el que sento per tu és...
AMOR

(reescrivint la cançó Tant de bo de la Suu)