Si fos una flor

De vegades, m'assec a la gespa i respiro profundament.
Tanco els ulls i intento imaginar-me com seria la meva vida si fos una flor.
Tranquil·la, serena... fent un conjunt perfecte amb l'ambient.
Sense sentiments... ni dolor, ni por, ni confusió ni esperança, ni alegria, ni estimació.
Sense cometre errors, ni haver de prendre decisions, sense haver-me d'adaptar al canvi, ni haver de dir adéu.
Simplement estar... sense ser-hi.
Sense conèixer la magnitud del món, ni la petitesa de la meva persona...
sense notícies de Déu... ni un pensament, ni una paraula, ni una emoció.
Només una flor en la seva essència.
Les coses mai són del tot com volem;
m'assec a la gespa i penso.
Tanco els ulls i tinc sentiments: dolor, por, esperança i estimació.
Cometo molts errors, he de prendre decisions, lluito per adaptar-me al canvi i... em fa mal dir adéu.
No només estic... a més SÓC.
Em meravella la magnitud del món i m'espanta la petitesa de la meva persona...
tinc notícies de Déu, pensaments, paraules i emocions.
I malgrat el patiment, és curiós... que si per un petit instant pogués ser flor...
no ho seria.

HUMANITZAR EL TEMPS PROPI

L’ascensor és un bon lloc per saludar als veïns i per parlar del temps, si plou massa o massa poc, si ja estem a l’hivern encara que no ho sembla... i sobre tot, com passa el temps. No te’n adones i la vida és a l’aigüera.

Tots estem d’acord, el temps passa volant. Encara que hi ha velocitats i velocitats, dies que es fan curts i dies inacabables, el conjunt és vertiginós. I la gent gran sembla la més conscient de com s’escola un temps, que per a ells ja te molt més de passat que no pas de futur.

M’agradaria poder imprimir la velocitat desitjable al meu temps personal. M’agradaria, dius, no ser arrossegat, al contrari controlar-lo en el possible. Tenir un temps per viure en la plenitud convenient. Centrar-me en el que estic fent sense cap angoixa del passat ni cap tensió del futur. M’agradaria arribar a ser senyor del meu temps, i no esclau dominat per el vertigen que ell imposa.

Viure el temps a poc a poc. Ara. Sí, ara. Aquest ara que és l’oportunitat única real, que s’arrela a la meva història i és la totxana per fer el moment següent. Que no se’m escapi l’ara. Que no arribi a la nit i em trobi amb les mans buides de tots els ara del dia.

De debò que vols arribar a aquesta maduresa ?.

Doncs, tingues en compte que has d’anar contra el corrent del ritme que t’imposa una societat tremendament accelerada. Et fa falta distanciar-te amb certa freqüència del seu ritme. Anar-te’n per retrobar-te. I, encara una altre cosa.... viu la teva vida com un procés, no com una suma de realitats inconnexes. Un procés... ,sobre tot, una procés d’amor. No ho oblidis... un procés de donació, d’estimació. L’amor és el que lliga el temps i el fa més intens i interessant, és quan es converteix en apassionant. 

(Ampliació: Mateu 14, 22-25 )

• Jesús va fer pujar els deixebles a la barca mentre Ell acomiadava a la gent. 
• Jesús va pujar a la muntanya tot sol a pregar. 
• El vespre encara era allà tot sol. 
• A la matinada se’n va anar tot caminant pe l’aigua

TREURE’S LA MÀSCARA.

Portem una màscara, que tapa els nostres vertaders desigs. Amaga la pròpia identitat. És una màscara que s’ha anat fent amb els anys. Pot estar tan arrelada a la cara que ja no saps ben bé fins on arriba la pell i a on comença la màscara. És molt semblant a altres màscares de gent de la mateixa edat. Tots són clients de les mateixes marques, les mateixes cançons, semblants estils, paraules, expressions i tics.... També tots troben la religió molt passada i la missa és un rotllo. Màscares fetes en sèrie. Fabricades per la globalització cultural mercantilitzada, fetes a Singapur, Rio o Hamburg. Màscares per a nens, per a joves, per a no tant joves.

No ho saps massa, però si ets intel·ligent un dia obriràs la ment i et diràs a tu mateix: “porto una màscara impressionant. No dic el que penso, sinó el que es pensa, no m’agrada el que vull sinó el que està de moda, ara ric perquè tots riuen, plantaria cara a una broma de mal gust i racista, però callo, com tots els del meu grup, vaig a la discoteca amb tota la meva gent i més o menys tots fem el mateix.....És cert, porto una màscara que fa pena; ja no sé qui soc”.

Treure’s la màscara resulta urgent per arribar a ser un mateix. Si vius sempre emmascarat qui et podrà conèixer de debò?. Com podràs estimar i ser estimat? Realment ets tu o ets una màscara? No creus que cal aclarir-ho?

Compte!, molt de compte en treure’s la màscara!. Pensa que s’ha anat fent des de la infantesa. Tanta televisió, tanta moda, tanta dependència del grup, tanta inèrcia .... no es desfà d’una arrancada a lo bèstia. Segurament hi deixaries la pell i et quedaries en carn viva. Necessites ajuda, necessites que algú a poc a poc vagi indicant-te com ho has d’anar fent. Cal trobar un mestre, un expert, una persona que hagi ajudat a desemmascarar altra gent.

Et recomano, però, que intentis ser tu mateix. Tu, sense màscara. Com ets i com vols ser. No creus que ja comença a ser hora?

Que a on trobaràs el mestre..... vine i ho veuràs.

Per trobar El Mestre: Evangeli de Sant Joan 1, 35-39

Tu ets necessari

Si la nota deia: una nota no fa música,
no hi hauria simfonia.
Si la paraula deia: una paraula no fa una pàgina,
no hi hauria llibre.
Si la pedra deia: una pedra no puja pas una paret,
no hi hauria casa.
Si la gota d'aigua deia: una gota d'aigua no fa un riu,
no hi hauria l'oceà.
Si la persona deia: un gest d'estimació no salvarà pas la humanitat,
no hi hauria mai ni justícia, ni pau, ni dignitat, ni felicitat damunt de la terra.
Talment la simfonia necessita cada nota,
talment el llibre necessita cada paraula,
talment la casa necessita cada pedra,
talment l'oceà necessita cada gota d'aigua
talment la collita necessita cada gra de blat,
la humanitat sencera et necessita a tu, 
onsevulla que siguis,
únic, val a dir: INSUBSTITUÏBLE.

Manifest

Creiem en Déu Pare tot poderós, creador del cel i de la terra, que va sacrificar el seu únic fill Jesús per ensenyar-nos a viure plenament. Fou crucificat, mort i sepultat, i ressuscità entre els morts.

Creiem en l'Esperit Sant que ens dóna for´i llum que ens il·lumina en els moments difícils, quan ens trobem sols. I ens ajuda especialment a expandir la Bona Notícia.

Creiem en la Santa Mare Església Catòlica, formada per tots els nostres germans i germanes (volem agrair especialment a aquells germans que ens han acompanyat en el nostre camí de Fe). Volem formar-ne part per aconseguir una mica més el Regne de Déu a la Terra.

Creiem en la Verge Maria, mare de Déu, que inspirà a Santa Joana de Lestonnac per a crear la Companyia de Maria i fer-no arribar la seva ensenyança i els seus valors.

Així doncs, volem que Déu ens ajudi a poder veure, jutjar i actuar correctament en qualsevol situació, amb una mirada nova des de l'Evangeli.

Hoy estamos aquí para confirmar nuestra fe. Hemos llegado a esta decisión de forma madura, porque hemos descubierto la importancia de Dios en nuestras vidas y hoy lo queremos compartir y celebrar.

(Manifests confirmació Col·legi Lestonnac Barcelona, maig 2016)

Acció de gràcies

Donem gràcies per la salut, per poder viure cada dia al cent per cent, per valorar el que ens envolta, per tenir l'oportunitat de gaudir, d'aprendre, de plorar, de riure, d'estimar, de compartir i tirar endavant i sobretot, d'aixecar-nos, al llarg de les nostres vides.

Senyor, volem manifestar de tot cor agraïment a tots aquells que ens han permès al llarg dels anys gaudir d'una educació d'alta qualitat. I quan parlem d'alta qualitat no només ens referim als coneixements acadèmics que els mestres del Lestonnac ens han transmès i nosaltres hem anat incorporant a la nostra vida o al acompañamiento recibido des del Colegio Mayor. Ens referim a la humanitat, ètica, empatia, paciència, sacrifici, capacitat de perdonar, esperança i confiança que tots i cada un d'ells ens han mostrat sempre.

Donem gràcies també als pares que ens estimen i ens han educat en el sentiment de l'amor i fe cristiana, igual que els nostres padrins, han participat de forma generosa i desinteresada en acompanyar-nos pel camí de la vida.

I no voldríem oblidar finalment, el profund agraïment a l'equip dels Grups Joves Lestonnac que amb afecte i confiança, alegria i il·lusió, amor, fe i esperança, ens han preparat per rebre avui el sagrament de la confirmació. En especial, la Luz, la Maria, l'Óscar, el Joan i el Joan Esteve. També a en Pep que ens ha ajudat en el recés de preparació de la celebració.

(Acció de gràcies de la celebració del sagrament de la Confirmació Col·legi Lestonnac, maig 2016)

Preguem amb Santa Joana (Lestonac - Montserrat 2016)

Sabem Joana que el teu camí era l'educació,
perquè consideraves que era la millor eina per ser persona,
i tenir un lloc en la societat.

Sabem també que vas defensar el desenvolupament
i la veritable autonomia de la dona
sense posar fre a les seves capacitats.

Sabem també que el teu objectiu últim
era ajudar, a través de la formació,
a la felicitat i ple desenvolupament de les famílies.

Sabem que vas saber mantenir
la flama encesa de la Fe en el teu cor,
que vas allargar la mà a la joventut desorientada,
i que vas donar tot de sentit al nostre nom:
Companyia de Maria.

Sabem que en un moment de la teva vida
vas decidir retirar-te i endinsar-te en el teu interior,
acompanyada de la natura i com no, de Déu.
D’aquest procés d’experiència de Déu,
d’experiència d’interioritat,
en va néixer quelcom de gran,
la Companyia de Maria.

Al cap d’aquest més de 400 anys
moltes escoles han estat creades,
moltes escoles han estat expressió
d’aquell procés de vivència íntima amb Déu.

Avui ens trobem aquí a Montserrat,
és la cinquena vegada que pugem caminant des de Barcelona,
igual que Joana, també hem fet camí,
i ara som aquí, cansats,
però contents i satisfets,
perquè dins del cor tenim el sentiment
que amb aquest camí fet
la Companyia de Maria ha crescut, creix,
i nosaltres amb ella, CREIXEM.

En aquest moment et donem les gràcies i et diem:
Ajuda’ns a continuar estenent la nostra mà a les necessitats d'avui,
tal com hem fet ajudant el que estava cansat de caminar.
Ajuda’ns a seguir sent llum allà on hi ha foscor,
com les llanternes que il·luminaven en la foscor de la nit.
I que mai no falti l’amor al nostre voltant.