DIUMENGE DE LA CINQUENA SETMANA DE QUARESMA

Jn 11, 1-45

“Molts dels que [...] veieren el que va fer Jesús, van creure en Ell.”

Per què creure?

Perquè la raó ens demostra que Déu existeix?

Perquè la fe es un estupefaent tan eficient com qualsevol altre?

Creiem, més aviat, perquè Déu ha “tocat” la nostra vida. La transforma com res i ningú ho podria fer...

Senyor, no sé del tot com expressar amb paraules la meva fe...

Sé, però, que en Tu trobo el perdó que em fa capaç de perdonar...

Sé que al costat teu és possible un amor fidel que venci tot error i infidelitat...

Per com has estat present en la meva vida... No puc més que creure en Tu i dir-te, un cop més... G R À C I E S!!!

(D’un whatssap del V.G)

DISSABTE DE LA QUARTA SETMANA DE QUARESMA

Jn 7, 40-53

¿És que el Messies ha de venir de Galilea?

Galilea era considerada, en temps de Jesús, sobretot entre la gent important, com una província insignificant, de segona categoria. Per això causava una “certa” confusió el fet que Jesús pogués ser de debò el Messies.

Per comptes de fixar-se en els signes que revelaven qui era Jesús, els seus coetanis preferien jutjar tenint com a punt de partença els propis prejudicis. És una mena d’inclinança que roman... Si, avui, dos mil anys després, continuem -per coptes de deixar-nos interpel·lar per tot el que Jesús fa per nosaltres... preferim no complicar-nos l’existència i intal·lar-nos en els nostres prejudicis, bo i escoltant, com a l’antigor, les veus que més s’alcen!

Senyor, de vegades també dubto de Tu. Penso que t’assembles a l’imatge distorsionada que alguns cristians i catòlics, al llarg del temps, han anat inserint en el cor de l’home de fe.

Hi ha moments, també, que m’enutjo amb Tu perquè no vens corrents  quan m’enfado, o tinc algun problema...

Altres vegades també em manca coratge i confiança per permetre que la teva Paraula em faci fer un tomb a la meva vida.

Perdona’m.

(D’un whatssap del V.G)

DIVENDRES DE LA QUARTA SETMANA DE QUARESMA

Salm 34 (33)

El Senyor és a prop dels cors que sofreixen

Hi ha dies que la tristor fa niu en els nostres cors...

Hi ha, també, qui passa anys i anys decaiguts, com exhausts..., deprimits...

Hi ha gent per a qui la vida ha perdut tot el seu interès...

Davant aquest horitzó de foscor... fa bo d’escoltar la veu d’un Déu disposat a alçar a qui s’ha enfonsat. Un Déu que davalla fins el fons de l’abisme on som... per abraçar-nos (si ens deixem), per estimar-nos (si li ho permetem), per estimar-nos i retornar-nos l’alegria (si ens deixem estimar per Ell!)

Quan tot jo només sóc que aflicció i entristiment...,

quan no aconsegueixo de creure en la sinceritat de qui em diu que m’estima...,

quan llevar-se cada matí se’m fa un esforç feixuc i penós...,

sols puc que esperar que Tu surtis al meu encontre i em trobis...

I em diguis a cau d’orella paraules de consol i de coratge..., que em prenguis en els teus braços, m’estrenyis i amanyaguis, em contagiïs l’escalf del teu amor i em facis ressuscitar!

Senyor..., que no posi traves al teu Amor..., que em deixi estimar per Tu!

(D’un whatssap del V.G)

DIJOUS DE LA QUARTA SETMANA DE QUARESMA

Jo 5, 31-47
Joan era la llàntia encesa i resplendent
 

En temps de Jesús, Joan fou una llum, un far que assenyalava el Crist mostrant-lo com a veritable Messies. A cada moment de la història, a cada instant de la teva vida, Déu posa a la teva disposició signes i senyals que -si obres els ulls- assenyalen i et mostren a Jesús...

Pot ser la Paraula que llegeixes en fer servir la Bíblia...

Pot ser el Sagrament de la Reconciliació...

Pot ser, també, el testimoniatge humil i discret, però autèntic i lluminós, d’aquesta o aquella altra persona que t’ajuda a creure amb més entusiasme...

Quan tens la decisió sincera d’obrir els ulls..., no et manquen estels per il·luminar la foscor de la nit!

Déu de la Llum!

Gràcies per tots els signes i senyals que has posat al llarg del camí de la meva vida...

Gràcies per l’alè i el coratge que trobo (i em dones) en tantes i tantes persones que m’envolten...

Gràcies perquè, malgrat les “veus de la foscor”, l’esperança no s’ha extingit dins meu...

Gràcies perquè Tu em parles, ensenyes i em fas viure un amor que no defalleix, ni es cansa..., un amor que tot ho excusa, tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta... Un amor que no passarà mai! (1Co 13, 7-8)

(D’un whatssap del V.G)

DIMECRES DE LA QUARTA SETMANA DE QUARESMA

Salm 145 (144)
El Senyor és a prop dels qui l’invoquen

Àdhuc amb el mòbils, Internet i les xarxes socials, se’ns fa difícil una comunicació sincera...

Per descomptat que ens diem tot allò que ens cal i més però..., sovint som cada dia més aïllats, més dividits per murs, pors i malfiances...

Per ventura sigui això el que ens fa difícil de creure en un Déu que és al nostre abast. En un Déu que sols es deixa trobar obert a la vida. En un Déu que vol llevar totes les barreres  per tal de ser amb nosaltres...

Senyor, tot Tu ets pura ACOLLIDA... He fet de tot per tal de fugir de Tu! T’he donat l’esquena de tantes formes i maneres... M’he fet el sord, pitjor encara INDIFERENT a la teva Paraula... I, malgrat tot, Tu no has perdut l’esperança... 
Contra tota lògica raonable, contra totes les expectatives, Tu, DÉU-ACOLLIDA, DÉU-DISPONIBLE, romans amb els braços oberts, esperant... esperant-me SEMPRE.

... G R À C I E S!!!! 
(D’un whatssap del V.G)

DIMARTS DE LA QUARTA SETMANA DE LA QUARESMA

Jn 5, 1-3a.5-16
Vols curar-te?

Jesús demana al paralític si vol ser guarit. Pot semblar una pregunta tonta... Qui, essent malalt, no voldria curar-se? Doncs... sovint, tot sovint, nosaltres!

Tenim un cor avesat a la paràlisi i el canvi ens espanta i frena. Preferim arrossegar la vida en la mediocritat de sempre abans que trobar aquest Crist que ens fa posar drets i ens convida al canvi i la renovació del nostre viure.

Senyor! Surt al meu encontre, vine a trobar-me! Em cal sentir la teva veu convidant-me a guarir-me, a la reconciliació, a una nova vida. Vine, abraça’m, que quedi amarat del teu amor, del teu viure nou. Vine, allibera’m del mal que em paralitza i m’impedeix d’estimar, m’impedeix de VIURE.

(D’un whatssap del V.G)

DILLUNS DE LA QUARTA SETMANA DE LA QUARESMA

Is 65, 17-31
No s’hi sentirà mai més cap plor 

ni cap crit de dolor...

A Quaresma ens convida a ser més solidaris. Més amatents davant les necessitats dels altres. Més aptes en escoltar el clam de qui passa fam, és víctima de les injustícies o/i és menystingut en la seva dignitat humana.

Sí, la Quaresma sembla que és un convit a ser més bones persones, millors veïns, ciutadans de talla... La Quaresma, però, hauria de ser temps per educar l’oïda del cor i sentir el crit de Déu quan s’exclama pel mal i el dolor del món...

Bon Déu, em cal saber trobar temps per romandre amb Tu. Ho necessito!

Àdhuc en els moments més intensos de “nit fosca” de la meva vida, Tu has sigut font de llum i de esperança. Per poder confiar que l’amor és més fort que l’egoisme que ens aïlla, sols em duu a fer-ho el testimoni de la Creu del teu Fill i la llum que la Paraula aboca a la meva vida.

A prop Teu, Senyor! Sols a prop teu, es manté encesa en mi, la flama de l'esperança. Que mai s'extingeixin, Senyor! Atia sempre el foc del teu amor dins meu.

(D’un whatssap del V.G)