Conversa entre dos nadons
abans de néixer
En el ventre duna dona embarassada hi havia dos nadons. Un pregunta a l’altre:
- Tu creus en la vida
després del part?
- És clar que sí.
Alguna cosa hi ha d'haver després del part. Potser estem aquí perquè necessitem
preparar-nos pel que serem més tard.
- Bajanades! No hi ha
vida després del part. Com seria aquesta vida?
- No ho sé però,
segurament… hi haurà més llum que aquí. Potser caminem amb els nostres propis
peus i ens alimentem per la boca.
- Això és absurd!
Caminar és impossible. I menjar per la boca? Això és ridícul! El cordó
umbilical és per on ens alimentem. Jo et dic una cosa: la vida després del part
està exclosa. El cordó umbilical és massa curt.
- Doncs jo crec que
ha d’haver alguna cosa. I potser sigui només una mica diferent al que estem
acostumats a tenir aquí.
- Però ningú ha
tornat mai del més enllà, després del part. El part és el final de la vida. I
al capdavall, la vida no és més que una angoixant existència en la foscor que
no porta a res.
- Bé, jo no sé
exactament com serà després del part, però segur que veurem a la mare i ella
ens cuidarà.
- La mare? Creus en
mare? I on creus tu que és ella?
- On? En tot el
nostre voltant! En ella i gràcies a ell és com vivim. Sense ella tot aquest món
no existiria.
- Doncs jo no m’ho
crec! Mai he vist a la mare, per tant, és lògic que no existeixi.
- Bé, però de
vegades, quan estem en silenci, tu pots sentir cantant o sentir com acaricia el
nostre món. Saps?… Jo penso que hi ha una vida real que ens espera i que
ara només estem preparant per a ella…
Tinguem fe: Talita, cum (Mc
5,41). Aixequem-nos i caminem.
