avui girem els ulls cap a Sant Pau, l'Apòstol dels Gentils,
que va fer del món sencer la seva llar per anunciar el teu nom.
Ell, que va viure en camí, enmig de perills, fatigues i presons,
ens ensenya que cap frontera és prou gran
quan el motor del cor és la fe.
Et demanem, Senyor, que ens encomanis el seu coratge
per viure amb les portes obertes a tothom,
sense fer distincions, acollint cada persona com un germà.
Que les nostres vides bressolin les seves paraules sobre l'amor:
recordem quan ens diu que l'amor és pacient, és acollidor i no té enveja;
que no s'ofèn, no manté el rics dels errors, ni s'alegra del mal.
Com Sant Pau, ajuda'ns a entendre que,
encara que parlem totes les llengües del món o coneguem tots els secrets,
si no tenim amor, no som res.
Que sapiguem viure amb generositat,
que el nostre dia a dia sigui un viatge d'entrega,
i que, al final del camí, puguem dir com ell:
"He lliurat el bon combat, he acabat la cursa, he mantingut la fe".
Amén.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada