Avui, quan comencem a assajar, recordem que el teatre no és només aprendre frases de memòria. Fer teatre és escoltar, és mirar als ulls i és fer pinya. En una obra, si un company s'encalla, l'altre l'ajuda; si algú perd la llum, el focus el busca.
A la vida real passa el mateix. Tots estem en un escenari on, de vegades, el guió es torna difícil o la llum s'apaga una mica. Avui volem dedicar el nostre esforç a totes les persones que estan passant per un moment d'incertesa, aquelles que necessiten que el públic —i Déu— les aplaudeixi en silenci per donar-los força.
El Guió de l'Amor
Senyor, avui et demanem que siguis el nostre Director de llum.
En aquest projecte que estem fent junts,
ajuda’ns a ser bons companys,
a saber esperar el nostre torn
i a donar el millor de nosaltres mateixos.
Però sobretot, volem demanar-te per aquells que avui
tenen un paper difícil a la vida,
aquells que senten por o que caminen a les fosques.
No cal que diguem els seus noms,
perquè Tu saps qui són i què necessiten.
Que la nostra fe sigui com el focus que mai s’apaga,
que la nostra esperança sigui el teló que sempre s’aixeca
i que el nostre amor sigui l’abraçada que reconforta
sense necessitat de dir ni una paraula.
Ajuda’ns a confiar que, al final, la funció sortirà bé,
perquè Tu ets qui ens sosté entre bambolines.
Amén.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada