L'amistat és estimar

De nosaltres cap als altres,
cadascú té una llum,
i una història a la motxilla,
amb virtuts i defectes que ens fan ser com som.
Si obrim bé la porta
i deixem que se’ns vegi,
descobrim que en el fons
tots busquem el mateix món.

Perquè un amic no es troba fent màgia,
un lligam d’amistat es va teixint a poc a poc.

I és que un amic és qui estima de debò,
té paciència, escolta i mai no guarda rancor.
No busca tenir raó, sap perdonar de cor,
cuida del qui està sol i li regala calor.
Jesús ens ho va dir, amb la mà sempre estesa:
l’amistat és estimar sense esperar res a canvi.

No busquem amics perfectes
que no tinguin cap falla,
sinó algú que estigui a prop
quan caiguem i ens calgui una mà.
Si tu em cuides a mi
i jo et cuido a tu,
la nostra amistat serà
un refugi per viure feliç.

Compartir el riure,
l’abraçada i el consol,
aprendre junts a caminar
i no sentir-se sol.

I és que un amic és qui estima de debò,
té paciència, escolta i mai no guarda rancor.
No busca tenir raó, sap perdonar de cor,
cuida del qui està sol i li regala calor.
Jesús ens ho va dir, amb la mà sempre estesa:
l’amistat és estimar sense esperar res a canvi.

Recordes aquells dies
on ens vam descobrir?
Obrir el cor als altres
ens va fer somriure.
Amicus vol dir
qui estima amb veritat,
i avui celebrem
la nostra gran amistat.

I és que un amic és qui estima de debò,
té paciència, escolta i mai no guarda rancor.
No busca tenir raó, sap perdonar de cor,
cuida del qui està sol i li regala calor.
Jesús ens ho va dir, amb la mà sempre estesa:
l’amistat és estimar i cuidar-nos de cor.

Un amic és qui estima,
cuida de mi,
que jo cuido de tu.