Pregar, un estat de comunió

Pregària. No és un temps, una activitat, és un estat de comunió.

Primer, jo parlo, Tu escoltes;
després, Tu parles, jo escolto;
més enllà, cap dels dos parlem, els dos escoltem;
al final, ningú parla ni ningú escolta:
només hi ha silenci.

A.Mello, La pregària de la granota, vol 1, Ed. Claret, p.34