Hi ha veus que apunten que al dia següent de la crucifixió de Santa Eulàlia, uns cristians desclavaren el seu cos d’amagat per donar-li repòs en un lloc secret que no fou conegut fins temps relativament moderns al sepulcre a l’església de Santa Maria.
Descoberta la troballa, els habitants de la ciutat van creure que el cos no podia estar en millor indret que a la Catedral, motiu pel qual fou organitzada una processó per traslladar les despulles des del temple de Santa Maria a la Seu.
Quan això passà, les dimensions de la ciutat arribaven fins a l’anomenada llavors plaça del Foment o del Blat perquè s’hi feia mercat.
Es veu que quan l’urna que conduïa el cos de la Santa Eulàlia arribà al nivell del carrer de la Tapineria, el taüt va fer-se tan pesat que els portadors del fèretre es veieren impossibilitats de sostenir-lo. Van fer esforços però fou endebades ja que el cos de la santa no seguia endavant.
Les dotzenes de bisbes i magnats que l’acompanyaven van demanar a la gentada vinguda a processó que fessin oració conjunta per demanar al cel que els volgués treure del mal pas.
Mentre tothom de genolls a terra clamava misericòrdia i ajut, baixà un àngel a la terra que, amb un dit estès, assenyalà de manera insistent un dels canonges de la Seu que havien intervingut en els trasllat. Capcot i avergonyit, confessà que havia pres un dit del peu de la santa per tal de tenir-ne una relíquia.
Amb cerimònia fou oberta l’urna que conteniael cos per retornar-li a lloc el dit que li mancava. De la feta, el fèretre va fer-se lleuger i la processó seguí l’itinerari.
Santa Eulàlia no va voler entrar a la ciutat sense ser sencera! Més tard, en el punt on va passarel miracle, va aixecar-se una columna a tall de monument al cim del qual va posar-se la figura de l’àngel amb el braç estès i assenyalant amb el dit.
El lloc va perdre el nom antic i va prendre el de Plaça de l’Àngel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada