Diu la llegenda que quan Eulàlia tenia només 13 anys i veient la forta repressió que el governador de Barcino (l’antiga Barcelona) aplicava contra la seva comunitat, es va armar de valor i es va dirigir a la seva trobada per parlar.
Malgrat la seva joventut, Eulàlia tenia el do de la paraula i era molt valenta. Cristiana practicant, Eulàlia va néixer a la vila de Sarrià i es dedicava a cuidar oques. En aquell temps, l’any 304, l’emperador romà Dioclecià volia acabar amb tots els cristians, i per això va nomenar com a governador de Barcino a Dacià, famós per la seva crueltat contra els cristians.
Després de la trobada que van tenir, el governador Dacià es va sentir tan impotent davant els savis arguments de la jove Eulàlia, que ferit en el seu orgull va ordenar que li apliquessin a la noia tants càstigs com anys d’edat tenia.
Eulàlia va ser assotada en els carrers torturada amb garfis, brases i oli bullent. La tortura va anar encara més enllà: la van ficar en una tina amb vidres trencats i la van llançar carrer avall 13 vegades, tantes com els anys que tenia.
Segons explica la llegenda, Eulàlia va sortir il·lesa sense sentir dolor, perquè Déu la va protegir. Veient que seguia viva, els romans van continuar aplicant-li martiris, fins a arribar als 13 amb els que havia estat castigada. Finalment, van acabar crucificant-la, provocant-li la mort.
Quan ja estava morta, explica la llegenda que uns cristians que van anar a recollir el seu cos per donar-li santa sepultura van veure com un colom blanc sortia de la seva boca, i alçava el vol al cel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada