Davant la creu

Davant la creu em crides en la teva agonia.
Davant la creu em crides.
I heus ací que m’entrebanco amb les paraules.
Perquè si dius: “davant”
¿no em demanes altrament, Senyor,
que miri la creu cara a cara i que l’abraci?
Si et miro, Senyor, i tu em mires,
és una fornal d’amor el que en tu veig,
i el que veig en mi, Senyor, no és res.
Res, no res, Senyor, sinó silenci.
Un silenci buit.
Si tu l’emplenes es farà la llum en les tenebres.
I si en la creu t’abraço i tu m’abraces,
el silenci, Senyor, és més paraula.
Davant la creu, Senyor, sóc aquí.
Davant la creu, Senyor, ja que tu ho vols.

MERCEDES MARCOS SÁNCHEZ. 

EiV. 108 – Seguiu-me en la meva creu