Translate

dimarts, 8 de gener del 2019

Queridos Reyes Magos:

¿Este año he sido bueno? De pequeño decía que sí con más aplomo que seguridad. Ahora, más bien, os cuento que lo he intentado, pero no siempre he sabido.
Sin embargo, también he aprendido que esto de que los niños buenos tienen regalos mejores y los niños malos carbón no es el modo en que funcionan las cosas.
Ahora sé que a veces a la gente buena le pasan cosas malas, y al contrario, hay gente muy retorcida a la que le sale todo bien.
Hay quien diría que entonces: «si no trae recompensa, ¿para qué intentar hacer el bien?» La respuesta también me la enseñáis vosotros. Por libertad. Por pasión. Para no hacer el juego a la lógica que ataca a los inocentes.
Antes empezaba mis cartas pidiendo. Y la lista era larga. Ahora he aprendido a empezar agradeciendo. Porque sí, porque tengo tanto que agradecer…
Así que gracias. Por la gente. Por el amor. Por los amigos. Por la educación. Por los libros. Por el trabajo. Por las palabras. Por la fe. Por los motivos para luchar.
¿Qué pedir? Con los años la lista se va haciendo más corta, aunque quizás más profunda.
Os pido que me ayudéis a apostar por una estrella que me lleve lejos, fuera de seguridades e inercias.
Os pido que me enseñéis a mirar como miráis vosotros. Sin quedar cegado por los brillos del castillo del Herodes de turno, para poder descubrir la grandeza de lo pequeño.
Os pido que me ayudéis a ser generoso. Yo no tengo oro, incienso ni mirra, pero tengo otras muchas cosas que compartir. Y hay tanta gente que necesita esa actitud de mí (y de tantos otros…)
Os pido sabiduría. Hoy, más que los magos, yo os veo como los sabios. Y sí, creo que andamos cortos de sabiduría. Sabiduría forjada en batallas cotidianas. En fracasos y aciertos. En tomar muy en serio la vida.
Lo que os pido para mí, os lo pido para todos. Cada uno seguramente lo necesitamos de una forma, y vosotros sabréis acertar.
Lo que os pido para mí, os lo pido para todos. Cada uno seguramente lo necesitamos de una forma, y vosotros sabréis acertar.
Gracias por seguir viniendo. Y por recordarme que no deje de mirar al mundo, al tiempo y al futuro con ojos de niño. Un abrazo.
@jmolaizola

Estimats Reis Mags:
Aquest any he estat bo? De petit deia que sí amb més aplom que seguretat. Ara, més bé, us explico que ho he intentat, però no sempre he sabut.
No obstant això, també he après que això de que els nens bons tenen regals millors i els nens dolents carbó no és la manera en què funcionen les coses.
Ara sé que de vegades a la gent bona li passen coses dolentes, i al contrari, hi ha gent molt retorçada a la qual li surt tot bé.
Hi ha qui diria que llavors: «si no porta recompensa, ¿per què intentar fer el bé?» La resposta també me l'ensenyeu vosaltres. Per llibertat. Per passió. Per no fer el joc a la lògica que ataca els innocents.
Abans començava les meves cartes demanant. I la llista era llarga. Ara he après a començar agraint. Perquè sí, perquè tinc tant d'agrair ...
Així que gràcies. Per la gent. Per l'amor. Pels amics. Per l'educació. Pels llibres. Per la feina. Per les paraules. Per la fe. Pels motius per lluitar.
Què demanar? Amb els anys la llista es va fent més curta, encara que potser més profunda.
Us demano que m'ajudeu a apostar per un estel que em porti lluny, fora de seguretats i inèrcies.
Us demano que em ensenyeu a mirar com mireu vosaltres. Sense quedar encegat per les brillantors del castell del Herodes de torn, per poder descobrir la grandesa del que és petit.
Us demano que m'ajudeu a ser generós. Jo no tinc or, encens ni mirra, però tinc moltes coses per compartir. I hi ha tanta gent que necessita aquesta actitud de mi (i de tants altres ...)
Us demano saviesa. Avui, més que els mags, jo us veig com els savis. I sí, crec que anem curts de saviesa. Saviesa forjada en batalles quotidianes. En fracassos i encerts. En prendre molt seriosament la vida.
El que us demano per a mi, us ho demano per a tots. Cada un segurament ho necessitem d'una forma, i vosaltres sabreu encertar.
El que us demano per a mi, us ho demano per a tots. Cada un segurament ho necessitem d'una forma, i vosaltres sabreu encertar.
Gràcies per seguir venint. I per recordar-me que no deixi de mirar el món, al temps i al futur amb ulls de nen. Una abraçada.
@jmolaizola

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada