Que els teus despertars et despertin.
I que al despertar-te, el dia que comença t’entusiasmi.
I que mai es transformin en rutinaris els raigs del Sol que es filtren per la teva finestra a cada nova albada.
I que tinguis la lucidesa de concentrar-te i de rescatar el més positiu de cada persona que es creui en el teu camí.
I que no t'oblidis d'assaborir el menjar, detingudament, encara que "només" es tracti de pa i aigua.
I que trobis algun moment durant el dia, encara que sigui curt i breu, per dirigir la teva mirada cap Amunt i agrair, pel miracle de la salut, aquest misteri i fantàstic equilibri intern.
I que aconsegueixis expressar l'amor que sents pels teus éssers estimats.
I que els teus braços, abracin.
I que els teus petons, besin.
I que els capvespres et sorprenguin, i que mai deixin de meravellar-te.
I que arribis cansat i satisfet al capvespre per la tasca realitzada durant el dia.
I que el teu somni sigui tranquil, reparador i sense sobresalts.
I que no confonguis la teva feina amb la teva vida, ni tampoc el valor de les coses amb el seu preu.
I que no et creguis més que ningú, perquè, només els ignorants desconeixen que no som més que pols i cendra.
I que no t'oblidis, ni per un instant, que cada segon de vida és un regal, un obsequi, i que, si fóssim realment valents, ballaríem i cantaríem d'alegria en prendre consciència d'això.
Com un petitíssim homenatge al misteri de la vida que ens acull, ens abraça i ens beneeix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada