Si el Senyor no sosté els fonaments,
tota l'obra s'ensorra.
No hi ha florir a l'espiga,
ni conquesta de l'espai,
ni defensa de l'ésser humà,
allà on el Senyor no estigui
traçant amb el seu dit
els camins del desenvolupament.
Quina inútil tot projecte vital
que no consulti, dia a dia,
cadascun dels seus detalls
amb el Senyor únic del futur!
Quina enfonsament
de l'esforç i la fatiga
que tenen com a meta
acumular riqueses en la terra
oblidant la suprema riquesa
de ser amics del Senyor!
No us heu adonat encara
que els que s'abandonen en el Senyor
són més feliços,
més rics i més lliures
que aquells que només confien
en el treball de les seves mans?
El Senyor regala la vida,
i el mateix Senyor ens la vol enriquir sense mesura.
Perquè és el millor amic de l'ésser humà,
el Déu que ens va arrencar del no-res
i ens posa en camí cap a la plenitud de l'ésser.
Feliç la persona que creix sota el Senyor
i conduït pel seu projecte d'amor
lluita per assolir un futur més lliure per a tots!
L'esperança del qual confia en el Senyor
anirà molt més lluny en realitats i en assoliments
que les més audaces utopies somiades per l'ésser humà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada