Oh, Déu, tu ets el meu Déu,
des de l'alba et busco;
tinc set de tu,
com terra eixuta sense aigua.
Voldria contemplar-te en el teu santuari,
veure el teu poder i la teva glòria.
El teu amor val més que la vida,
et lloaran els meus llavis;
et beneiré mentre visqui,
t'invocaré alçant les mans.
Em saciaré com en un esplèndid banquet,
i la meva boca et lloarà amb goig.
Al vespre me'n recordo de tu,
en tu medito en les meves vigílies,
perquè tu has estat la meva ajuda,
i a l'ombra de les teves ales
crido de goig:
estic unit a tu
la vostra mà em sosté
i em conforta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada