Translate

divendres, 9 de juny del 2017

No acostumar-se

Tenim el vici de acostumar-nos a tot. 
Ja no ens indignen les xifres de la desocupació; 
ni la nova "esclavitud" dels immigrants. 
No és notícia el jove tirat o drogant-se en una cantonada. 
Ni els milions de morts de fam, cada any. 
Ens acostumem, 
llimem les arestes de la realitat, 
Perquè no ens fereixi, i ens l'empassem tranquil·lament. 
Ens desintegrem. 
No és només el temps el que se'ns en va, 
és la mateixa qualitat de les coses que es rovella. 
El més explosiu es fa rutina i conformisme; 
la contradicció de la creu és ja només 
l'adorn sobre un escot, 
o l'elegant jaqueta. 
Senyor, 
tenim el costum d'acostumar-nos a tot; 
encara el més feridor se'ns rovella. 
Voldríem veure sempre les coses per primera vegada; 
voldríem una sensibilitat no cauteritzada, 
per a meravellar-nos i revoltar-nos. 
Fes-nos superar la malaltia del tradicionalisme, 
és a dir, la mania d'embotir el nou en paradigmes vells. 
Allibera'ns de la por al desconegut. 
El món no pot anar endavant, 
malgrat teus fills; 
sinó gràcies a ells. 
Empenta'ns. Jesucrist, 
doneu-nos una espiritualitat d'iniciativa, de risc, 
que necessiti revisió i nous gestos. 
No volem veure les coses només des de dins; 
necessitem tenir algun amic heretge, 
drogoaddicte, immigrant, 
nen delinqüent, rodamón... 
Per ser disconformes com Tu, 
que vas ser crucificat pels conservadors de l'ordre i la rutina.
Ensenya'ns a recordar que Tu, Jesucrist, 
sempre has trencat les coordenades del previsible. 
I sobretot, que no ens acostumem 
a veure injustícies, 
sense que se'ns encenguin les entranyes i l'actuació.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada