Quaresma - XXXIII

39 Llavors sortí i se'n va anar, com de costum, a la muntanya de les Oliveres. El seguiren també els deixebles.

40 Arribat al lloc, els digué:

--Pregueu demanant de no caure en la temptació.

41 Després se separà d'ells cosa d'un tret de pedra, s'agenollà i pregava 42 dient:

--Pare, si ho vols, aparta de mi aquesta copa. Però que no es faci la meva voluntat, sinó la teva.

43 Llavors se li va aparèixer un àngel del cel que el confortava. 44 Ple d'angoixa, pregava més intensament, i la seva suor semblava com gotes de sang que caiguessin fins a terra.

45 Quan s'aixecà de la pregària, anà cap als deixebles i els va trobar adormits de la tristor. 46 Els digué:

--Per què dormiu? Aixequeu-vos i pregueu, per no caure en la temptació.

47 Encara Jesús parlava quan es va presentar un grup de gent: l'anomenat Judes, un dels Dotze, anava al davant d'ells i s'acostà a Jesús per besar-lo. 48 Jesús li digué:

--Judes, ¿amb un bes traeixes el Fill de l'home?

49 Els qui eren al voltant de Jesús, en veure el que estava a punt de passar, digueren:

--Senyor, ¿ataquem amb l'espasa?

50 I un d'ells va donar un cop d'espasa al criat del gran sacerdot i li tallà l'orella dreta.

51 Però Jesús va dir:

--Deixeu-los fer!

I tocant-li l'orella, el va guarir.

52 Després Jesús digué als grans sacerdots, als caps de la guàrdia del temple i als notables que havien vingut per detenir-lo:

--Heu sortit armats amb espases i garrots, com si fos un bandoler. 53 Mentre era amb vosaltres al temple cada dia, no vau gosar agafar-me. Però ara és la vostra hora: l'hora del poder de les tenebres.

54 El van agafar, doncs, i se'l van endur a la casa del gran sacerdot. Pere seguia de lluny. 55 Van encendre foc al mig del pati, s'hi assegueren al voltant, i Pere es va asseure entre ells. 56 Una criada el veié assegut vora el foc i, després de mirar-se'l fixament, va dir:

--Aquest home també hi anava, amb ell.

57 Però ell ho negà:

--No, dona; no el conec de res.

58 Poc després, un altre el va veure i digué:

--Tu també ets d'ells.

Pere contestà:

--No, home; no ho sóc pas.

59 Cosa d'una hora més tard, un altre s'hi entossudí:

--És veritat, aquest també era amb ell: si fins i tot és galileu!

60 Però Pere va replicar:

--No, home; no sé de què parles.

A l'instant, mentre encara ell parlava, va cantar un gall. 61 Llavors el Senyor va girar-se i mirà Pere; i Pere es recordà de les paraules que el Senyor li havia dit: «Abans que avui canti el gall, m'hauràs negat tres vegades.» 62 I així que va ser fora, va plorar amargament.